Dents de llet - Lana Bastasic

© Bocins Literaris

Títol: Dents de llet

Títol original: Mlijecni zubi

Autora: Lana Bastašić

Any: 2022

Traducció: Pau Sanchis Ferrer

Edicions del Periscopi

 “són dents fetes de llet. Potser a la meva fada li agrada la llet. Menja dents. Totes les dents, perquè tots els nens de la meva classe l'hi venen. La fada té gana. Tinc por. Què passarà si em quedo sense dents? La fada vindrà a buscar-ne més. Se m'emportarà els cabells. Després m'arrencara els dits. Potser se m'endurà tota sencera. La mama diu que em creixeran dents noves. De nena gran. Però l'àvia era gran. A ella li van caure totes les dents”

Dents de llet – Lana Bastašić

 “La mare mata formigues. N'hi ha per tot arreu: surten del bufet, passen a través de la finestra esquerdada, dormen als calaixos. La nena les mira mentre esmorza. Les formigues són molletes, ratlles, i de nou molletes. Són ràpides i estan espantades. Tenen pensaments. Pensen coses, pensen quines coses. Aquestes coses que pensen semblen importants. No vol que morin”

Dents de llet – Lana Bastašić

 “les coses no es perden mai, només són en alguna altra banda”

Dents de llet – Lana Bastašić

 “Quan el papa i la mama es van divorciar, el papa va apuntar el nen a natació. Dos cops per setmana el papa s'asseu al bar de la piscina mentre el nen neda. Després prenen un cafè, una Coca-Cola i una llimonada. El papa llegeix el diari i es menja la galeta de canyella. D'això se'n diu temps compartit”

Dents de llet – Lana Bastašić

 “La psicòloga és molt alta, beu te amb menta i no parpelleja gairebé mai. Al principi em dona joguines que fan pudor d'altres nens. Em demana que jugui davant seu, que ella em mirarà. Conec totes les regles, jugo com cal. En Ken i la Barbie es casen i es besen. Tenen un bebè. Van a la platja. Represento aquestes petites vides amb els moviments burocràtics d'un funcionari”

Dents de llet – Lana Bastašić

 “El silenci a taula el trenca sobretot la mama per elogiar qualsevol cosa que li passa pel cap: la sopa, les pastanagues de la sopa, el pollastre de la sopa, el plat, la vora del plat, la cullera, el mànec de la cullera, les estovalles, la vora de les estovalles, fins i tot la vora del vestit de la tieta àvia, tot i que a nosaltres ens sembla que va embolicada amb una manta. Es morirà aquesta nit i algú haurà de descordar-li els botons allargats, passar els braços morts per les mànigues i treure-li el vestit, a la tieta àvia”

Dents de llet – Lana Bastašić

 “s'imagina el pecat com un fang que et contamina quan no vas amb compte i pensa si hauria de dur botes d'aigua quan Déu plora. Els nens de l'arca tenien botes? Els va saber greu pels altres nens que es van ofegar? I per què era tan important salvar els mosquits i les paneroles?”

Dents de llet – Lana Bastašić

 “entre el terra fangós i les fulles podrides, se sentia el batec de la vida. Aquí s'arreceraven els cucs i els talps, les serps d'aigua i les erugues, les formigues i els escarabats. Tot s'arrossegava, s'ocultava i estava a l'aguait seguint els instints més primaris. Tota aquella vida vergonyosa progressava lliure, salvatge, sense paraules, al costat de bolets verinosos i grans arrels intricades, mentre jo m'estava immòbil, com una pedra”

Dents de llet – Lana Bastašić