El doble - Fiódor Dostoievski

© Bocins Literaris

Títol: El doble

Títol original: Двойник

Autor: Fiódor Dostoievski

Any: 1845

Traducció: Xènia Dyakonova

El Gall Editor

 “salvi el meu amor propi, el meu honor, el meu nom i cognom…, i salvi'm d'aquest malvat, d'aquest home depravat… És un altre home, Excel·lència, i jo també sóc un altre; ell segueix el seu camí, i jo, el meu; de debò, Excel·lència, jo segueixo el meu, i això és així. No puc assemblar-me a ell; posi-hi remei, faci el favor, ordeni que hi posin remei, i que acabin aquesta suplantació impia i arbitrària...”

El doble – Fiódor Dostoievski

 “Cregui'm, és només per necessitat que em veig forçat a establir aquest diàleg amb vostè, i per això, abans que res, voldria que considerés aquesta gestió meva no pas com un fruit de la intenció deliberada d'ultratjar-lo, benvolgut senyor, sinó com una conseqüència inevitable de les circumstàncies que ens uneixen”

El doble – Fiódor Dostoievski

 “Però això no es fa, senyora meva, en realitat no es fa, això, ja que hi som! Això no es fa, està prohibit per la llei i tot endur-se una donzella honrada i innocent sense el consentiment dels pares! Perquè, ben pensat…, ¿per què, per quin motiu m'ho demana, i quina falta li fa? Al cap i a la fi, si et cases amb qui correspon, amb aquell que el destí ha triat per a tu, s'ha acabat el problema. I jo sóc un empleat públic i podria perdre la plaça per una cosa d'aquestes! Per si no ho sap!”

El doble – Fiódor Dostoievski

 “Et deixes emportar de seguida, t'entusiasmes! Ai, ànima pura!”

El doble – Fiódor Dostoievski

 “fins i tot les persones honrades, que tenen una manera de pensar autènticament noble i, sobretot, són posseïdores d'un caràcter franc i obert, es desvien dels interessos de persones nobles i s'adhereixen amb les millors qualitats dels seus cors a la perniciosa corrupció que, per desgràcia, s'ha propagat amb tanta virulència i tantes insídies en els temps difícils i immorals en què vivim”

El doble – Fiódor Dostoievski

 “Era un home com qualsevol altre, un home com tothom, d'aspecte decent, com totes les persones decents, i potser tenia algunes virtuts, qui sap si importants i tot. En una paraula, era un home normal i corrent. Al senyor Goliadkin, no li suscitava ni odi, ni enemistat, ni tan sols una lleugera antipatia, sinó més aviat tot el contrari. Tot i així- i aquesta és la clau del cas- , per res del món, per cap tresor del món, voldria trobar-se'l”

El doble – Fiódor Dostoievski

 “Allà ho exigeixen, això, i també t'exigeixen que sàpigues fer jocs de paraules… i que sàpigues dir bagatel·les perfumades a les dames…, t'exigeixen tot això. I jo no n'he après, Krestian Ivànovitx; d'aquestes martingales, no n'he après. No he tingut temps. Sóc un home humil, gens refinat, i no en sé, de brillar. En això, Krestian Ivànovitx, deposo les armes; em rendeixo”

El doble – Fiódor Dostoievski

 “el dia gris, tèrbol i ronyós de tardor havia mirat a través del vidre somort a l'interior de la seva cambra amb una ganyota tan agra i rabiosa que el senyor Goliadkin ja no tenia cap dubte que no es trobava pas al regne dels somnis, sinó a Petersburg”

El doble – Fiódor Dostoievski