 |
©
Bocins Literaris
|
“¡Ah, si un pogués prometre a algú una més bona sort, si un pogués assegurar la felicitat ni que fos a un sol ésser humà!”
El pont
d’Alexander – Willa
Cather
“ningú no pot bastir la seva seguretat damunt de la noblesa d'una altra persona. Dues persones unides per l'amor poden adquirir gustos i costums i vanitats similars, però la seva naturalesa moral- signifiqui el que signifiqui aquesta expressió tòpica- no cedeix. La baixesa continua sent baixesa i la noblesa, noblesa, fins el final”
El pont
d’Alexander – Willa
Cather
“tota l'estona, sota els sentiments de plaer, d'esperança i de satisfacció, sentia vibrar dins seu un corrent d'excitació que no era natural. Enmig dels lleures, l'escalfor i els sentiments amistosos, de tant en tant tremolava, sobtat, com si algú trepitgés la seva tomba. Alguna força dins seu s'havia desfermat i no en sabia res, excepte que era sinistra i potent i que el rosegava i torturava”
El pont
d’Alexander – Willa
Cather
“Els mèrits de vostè sempre els he reconegut. Però també vaig tenir, sempre, la sensació que hi havia un punt feble en vostè que algun dia la tensió revelaria. Fins i tot després de començar a ascendir, jo l'observava des de baix, entre la multitud, i el guaitava amb... bé, no pas amb confiança, que diguem. Com més enlluernadors eren els seus resultats, com més s'elevava la façana, més gran era l'expectativa d'un gran crac zigzaguejant de dalt a baix”
El pont
d’Alexander – Willa
Cather