 |
©
Bocins Literaris
|
“El posat de trist no és mai de bon to; és un posat d'avorrit el que us convé adoptar. Si esteu trist és perquè us falta alguna cosa, perquè heu tingut algun fracàs. Reconeixeu la vostra inferioritat. En canvi, si us mostreu avorrit, la inferioritat és del que ha intentat entretenir-vos sense aconseguir-ho”
El roig
i el negre – Stendhal
“Mentre no es fes broma ni de Déu, ni dels clergues, ni del rei, ni de les persones de posició, ni dels artistes protegits per la cort, ni de tot el que està establert; mentre no es parlés bé ni de Béranger, ni dels diaris de l'oposició, ni de Voltaire, ni de Rousseau, ni de res que es pogués expressar amb franquesa; i, sobretot, mentre no es parles mai de política, es podia discutir lliurement de qualsevol cosa”
El roig
i el negre – Stendhal
“Per dir la veritat, sabia dur pel bon
camí els actes importants de la seva vida; però no es preocupava pels detalls,
i els seminaristes astuts no es fixaven més que en els detalls. Per això, els
seus camarades ja el consideraven un lliurepensador:
l'havien delatat una infinitat de petites iniciatives.
Als ulls dels companys, era culpable
d'aquest vici enorme: pensava, jutjava
per ell mateix, en lloc de seguir, cegament l'autoritat i l'exemple”
El roig
i el negre – Stendhal
“En el fons del teu caràcter, intueixo, amb pena, una passió obscura que no m'anuncia ni la moderació ni la renúncia absoluta als béns terrenals que requereix el sacerdoci. Espero molt del teu talent; però, permet-me que t'ho digui- va afegir el bon capellà amb llàgrimes als ulls-, si mai arribes a capellà, tremolaré per la teva salvació”
El roig
i el negre – Stendhal
“¿Quan adquiriré el bon costum d'obrir l'ànima a aquesta gent en proporció justa als diners que em donen? Si vull ser apreciat per ells i per mi mateix, els he de demostrar que és la meva pobresa la que fa tractes comercials amb la seva riquesa, però que el meu cor és a mil llegües de la seva insolència, i habita una esfera massa alta perquè hi puguin arribar les seves petites mostres de desdeny o de favor”
El roig
i el negre – Stendhal
“Madame de Rênal era una d'aquestes dones de províncies que es poden prendre fàcilment per idiotes durant els quinze primers dies de tracte. No tenia cap experiència de la vida, i no mostrava cap interès per parlar. Dotada d'una ànima delicada i desdenyosa, l'instint de felicitat que posseeix tot ser humà feia que, en general, no prestés cap atenció als actes dels personatges grollers enmig dels quals l'havia deixat caure l'atzar”
El roig
i el negre – Stendhal