Els Buddenbrook - Thomas Mann

© Bocins Literaris

Títol: Els Buddenbrook (la decadència d’una família)

Títol original: Die Buddenbrookks. Verfall einer Familie

Autor: Thomas Mann

Any: 1901

Traducció: Joan Fontcuberta i Gel
Navona Editorial

“els seus ideals… Se'ls enduria a la tomba, ja ho crec que sí! Perquè, que potser els ideals eren per a assolir-los i fer-los realitat? Mai de la vida! Hom no cobeja les estrelles, però l'esperança… ah, l'esperança, el millor de la vida era l'esperança i no l'acompliment”

Els Buddenbrook - Thomas Mann

“l'empobriment i la desolació de la seva vida interior (una desolació tan forta, que es feia sensible gairebé sense parar com un rosec carregós i indefinit), units a una consciència del deure inexorable i a una determinació porfidiosa de fer un paper digne costés el que costés, d'amagar amb tots els mitjans el seu decandiment i de guardar el dehors, tot això havia creat la seva existència artificial, forçada, i havia emmenat que cada paraula, cada moviment, cada acció en públic, per insignificant que fos, s'hagués convertit en una comèdia fatigosa i esgotadora”

Els Buddenbrook - Thomas Mann

“Oh, Déu meu!- va exclamar de sobte, enfonsant-se de nou al seient. En aquell moment comprengué per primera vegada tot allò que encloïa la paraula <<fallida>>, tot allò de vague i de terrible que la paraula li havia evocat… <<Fallida>> era una cosa més espantosa que la mort; era escàndol, daltabaix, ruïna, ignomínia, vergonya, desesperació i misèria -. Fa fallida!”

Els Buddenbrook - Thomas Mann

“Vet aquí la diferència entre tu i jo, te n'adones? A tu també t'agrada veure una obra de teatre i, entre nosaltres, tu també has tingut les teves aventuretes i durant una època llegies amb predilecció novel·les i poesia i coses per l'estil… Però sempre has sabut combinar-ho amb el treball ordenat i una vida seriosa... A mi em manca això, saps? Jo m'ho gasto tot en les altres coses, en foteses, i no em queda res per a les coses decents i ordenades”

Els Buddenbrook - Thomas Mann

“La felicitat i l'èxit rauen en nosaltres. Els hem de subjectar: fortament, profundament. Quan alguna cosa d'aquí dins comença a afluixar-se, a desenganxar-se, a cansar-se; tot el que ens envolta s'allibera, se'ns resisteix, es rebel·la, s'escapa de la nostra influència... I una cosa porta a l'altra, un daltabaix en segueix un altre, i un està acabat”

Els Buddenbrook - Thomas Mann

“Venero amb entusiasme la Gerda Arnoldsen, però no estic gens disposat a aprofundir en mi mateix per arribar a esbrinar si, i fins a quin punt, el dot considerable que algú em xiuxiuejà a l'orella cínicament el mateix dia que me la van presentar, ha contribuït a aquest entusiasme. L'estimo, però la meva felicitat i el meu orgull són encara més grans de pensar que, fent-la meva, aconseguiré al mateix temps una important afluència de capital per a la nostra empresa”

Els Buddenbrook - Thomas Mann

“sempre he tingut present el consell que el nostre avantpassat, el fundador de l'empresa ens va deixar: <<Fill meu, dedica't amb delit als negocis de dia, però fes tan sols aquells que de nit et deixin dormir tranquil>>.

Penso atenir-me a aquesta màxima fins al dia que em mori, tot i que de vegades hom pugui dubtar a la vista de gent que, sense aquests principis, aparentment prosperen més”

Els Buddenbrook - Thomas Mann

“A través de la finestra enreixada de la seva individualitat l'home fita sense esperança els murs del món exterior”

Els Buddenbrook - Thomas Mann

“Vós teniu simpatia pels nobles… Voleu que us digui per què? Perquè vós també ho sou! Sí, que potser no ho sabíeu?... El vostre pare és un gran senyor i vós sou una princesa. Un abisme us separa de nosaltres, que no pertanyem al vostre cercle de famílies dominants. Potser sí que alguna vegada, per distreure-us, podeu passejar amb un de nosaltres per la platja, però quan torneu al vostre cercle de privilegiats i escollits, un ja se'n pot anar a seure a les roques”

Els Buddenbrook - Thomas Mann

“Filla meva, nosaltres no hem nascut per a allò que amb els nostres ulls miops tenim per petita felicitat personal, car no som éssers deslligats, independents i absoluts, ans baules d'una cadena i no seríem el que som sense tots aquells qui ens han precedit i ens han mostrat el camí, seguint amb constància, sense mirar a dreta ni a esquerra, una tradició sòlida i venerable”

Els Buddenbrook - Thomas Mann