 |
©
Bocins Literaris
|
“L'assaltà una consciència vergonyosa de la seva pròpia persona. Es veié com una figura ridícula, que ho fa tot per complaure les tietes, un sentimental nerviós i ben intencionat que fa d'orador davant de vulgars nou-rics i que idealitza les seves luxúries còmiques, l'individu fatu i llastimós que havia entrellucat al mirall”
Els
morts – James
Joyce
“Protegit pel silenci d'ella, li va prémer el braç alhora que se l'acostava; i, mentre estaven davant la porta de l'hotel, ell tingué la sensació que s'havien escapat de la seva vida i dels seus deures, s'havien escapat de casa i dels amics, i havien fugit junts amb el cor salvatge i radiant”
Els
morts – James
Joyce
“Com el foc tendre de les estrelles, moments de la seva vida conjunta, dels que ningú en sabia res o mai en sabria res, es van esbocinar i li van il·luminar la memòria. Tenia el viu desig de recordar-li aquells moments, fer-li oblidar els anys d'existència grisa conjunta i recordar només els moments d'èxtasi. Perquè els anys, pensava ell, no havien refredat ni la seva ànima ni la d'ella”
Els
morts – James
Joyce