 |
©
Bocins Literaris
|
“canta sense parar, fins que el so troba el buit que té dins seu, i s'hi escampa i l'inunda ben inundat però evidentment no l'omple mai del tot perquè és un buit sense forma ni límits”
Hamnet –
Maggie
O’Farrell
“tenir la sensació de dissoldre's, convertir-se només en una mà que agafa una ploma plena de tinta, mirar les paraules que es despleguen sobre el paper. I a mesura que li venen les paraules, una darrere l'altra, és capaç de sortir d'ell mateix i trobar una pau tan absorbent, tan apaivagadora, tan íntima, tan plaent, que no vol res”
Hamnet –
Maggie
O’Farrell
“No pot suportar el seu esguard, no pot creuar-hi la mirada. No vol la seva compassió, ni les seves pregàries, ni les seves paraules murmurades. Odia la manera com la gent es disgrega per deixar-los passar i després, darrere seu, es reagrupa i esborra el seu pas, com si no fos res, com si no hagués existit. L'Agnes voldria rascar el terra, potser amb una aixada, per deixar senyalats els carrers que trepitja, perquè hi quedi una marca permanent, perquè se sàpiga sempre que el Hamnet va passar per aquí, va ser aquí”
Hamnet –
Maggie
O’Farrell
“Tot en va. El que t'és donat se t'ho poden endur en qualsevol moment. La crueltat i la devastació t'esperen al tombar la cantonada, dins dels baguls, darrere les portes: et salten a sobre a la impensada, com un lladre o un bandit. La clau és no abaixar mai la guàrdia. No pensar mai que estàs fora de perill”
Hamnet –
Maggie
O’Farrell
“la casa de Henley Street té una estructura ben definida: hi ha els pares, després els fills, després la filla, després els porcs del corral i les gallines del galliner, després l'aprenent i després, a baix de tot, les criades. L'Agnes creu que la posició que ocupa ella, com a nova jove de la casa, és ambigua, entre les gallines i l'aprenent”
Hamnet –
Maggie
O’Farrell
“De sobte sap dues coses. No té ni idea de com les sap: senzillament les sap. L'Agnes no es qüestiona mai aquests moments de lucidesa, la manera com la informació li arriba al cap. Els accepta de la mateixa manera que una persona accepta un regal inesperat, amb un somriure amable i una sensació de sorpresa benigna”
Hamnet –
Maggie
O’Farrell
“creix sentint-se equivocada, fora de lloc, massa fosca, massa alta, massa rebel, massa tossuda, massa silenciosa, massa estranya. Creix amb la consciència que tot just la toleren, que és una nosa, una inútil, que no mereix amor, que haurà de canviar substancialment, que si es vol casar s'haurà d'anul·lar a ella mateixa. També creix amb el record de què vol dir ser estimada de veritat, ser estimada pel que ets, no pel que hauries de ser”
Hamnet –
Maggie
O’Farrell