Josafat - Prudenci Bertrana

© Bocins Literaris

Títol: Josafat

Autor: Prudenci Bertrana

Any: 1906

Edicions 62

 “sempre incerta, inconscient, indefinida, subtil, com una idea que es perd, com un pensament que fuig, com un seny que divaga…”

Josafat – Prudenci Bertrana

 “Era un urc de grandesa el que sentia; urc de salvatgina que viu segura al seu catau inaccessible. Nombroses portes, poderosos forrellats i estretors laberíntiques el guardaven de part de dintre; vertiginoses altures el feien inabordable per defora. I els homes a baix eren minúsculs, fàcils d'exterminar”

Josafat – Prudenci Bertrana

 “fas bé de no fiar-te'n; a tu te'n traurien, del campanar, però a mi em ficarien de bona gana en el seu llit. Creu-los, Josafat, creu-los, sigues bon home. Dejuna, que ells ja s'afarten”

Josafat – Prudenci Bertrana

 “quan els ministres de l'altar celebraven les misses en llur capella, pareixien inquiets, com si pressentissin volves de pecat surant per l'aire; i en aixecar l'hòstia, ho feien amb fervor de desagreujament, amb mirar contrit, pidolant clemència per al causant de la tremebunda infecció de l'església”

Josafat – Prudenci Bertrana

 “No volia tornar-se'n; corria per la seva nuca un pessigolleig tan suau, era tan violent el desig que serpentejava a les seves entranyes!”

Josafat – Prudenci Bertrana

 “Arribà a creure's que era un home necessari, perillós, destinat a fer grans coses, i que el reservaven per a una ocasió oportuna. I esperava sense impaciència, segur que a l'avenir podria pagar les consideracions que li tenien, i servir, amb tota la seva bona voluntat i amb el que més podia, el seu Déu i aquells admirables protectors”

Josafat – Prudenci Bertrana

 “On havia arribat! Era tan gran el baf d'impuresa que tancava la seva cambra, que arreu s'estenia com una fumerola que l'esperit maligne, i traspuava per tot i ho empastifava tot de fetors lascives”

Josafat – Prudenci Bertrana

 “A la seva faç empolvorada semblava dur, estergides, un munt d'històries de llibertinatge; els seus llavis petits, desperfilats per innombrables besades, aixafats per la continuada impressió d'altres llavis sedents i lúbrics, es contreien amb expressió lassa; i el seu nasset delicat i elàstic, de badius impetuosos, semblava rastrejar de continu sentors de luxúria”

Josafat – Prudenci Bertrana

 “a tothom és plaent dirigir una darrera mirada als llocs on s'han tingut emocions i és dolça la melangia que deixen al cor les finestres barrades, darrera les quals, ignorant el nostre pas, resten persones volgudes”

Josafat – Prudenci Bertrana

 “era un home d'aquests que no fan nosa ni servei enlloc, que els mireu i no els veieu, que hi parleu i no els sentiu, d'una mida regular, d'unes fesomies esborradisses, d'uns gestos amesurats, d'una veu més prima que gruixuda i d'unes idees tan normals que semblen de tothom i no són de ningú”

Josafat – Prudenci Bertrana