 |
©
Bocins Literaris
|
“un bitllet per anar a Europa, o un creuer al voltant del món, a mi no m'hauria fet ni una engruna d'il·lusió, perquè fos on fos- a la coberta d'un vaixell o a la terrassa d'un cafè de París o de Bangkok-, estaria sota la mateixa campana de vidre, macerant-me en el meu propi aire viciat”
La
campana de vidre – Sylvia Plath
“era l'única noia de la platja amb faldilles i talons, i se'm va acudir que devia cridar l'atenció. Al cap d'una estona em vaig treure les sabates de xarol perquè s'enfonsaven de mala manera a la sorra. M'agradava pensar que continuarien sobre aquell tronc platejat, apuntant al mar, com una mena de brúixola de l'ànima, quan jo fos morta”
La
campana de vidre – Sylvia Plath
“- Neuròtica, ahà!- vaig deixar anar amb una rialla sorneguera-. Si ser neuròtica és voler dues coses que s'exclouen l'una a l'altra al mateix temps, soc una neuròtica rematada. Em passaré la vida volant entre coses que s'exclouen les unes a les altres.
En
Buddy va posar la mà sobre la meva.
-
Deixa'm volar amb tu”
La
campana de vidre – Sylvia Plath
“recordava que en Buddy Willard m'havia dit, en un to sinistre i maliciós, que quan tingués criatures em sentiria diferent i ja no vodria escriure poemes. I per això vaig començar a pensar que potser era veritat que quan et casaves i tenies fills era com si et fessin un rentat de cervell, i a partir de llavors deambulaves anestesiada com una esclava d'un estat totalitari privat”
La
campana de vidre – Sylvia Plath
“La mare no parava de dir-me que ningú
volia una simple llicenciada en llengua anglesa. Però una llicenciada en
llengua anglesa que sabés taquigrafia ja era una altra cosa. Es barallarien per
tenir-la. Tindria una pila d'ofertes entre els empresaris joves i prometedors i
no pararia de transcriure cartes emocionants.
El problema era que jo no podria
sofrir la idea d'estar al servei d'un home, de cap manera. Les volia dictar jo,
les meves cartes emocionants”
La
campana de vidre – Sylvia Plath