 |
©
Bocins Literaris
|
“Per una coincidència de circumstàncies misteriosa, potser casual, tot el que era important, interessant, necessari per a ell, tot allò en què era sincer i en què no s'enganyava, tot el que constituïa el centre de la seva vida, passava d'amagat dels altres”
La dama
del gosset – Anton
Txékhov
“se li va encogir el cor i va entendre clarament que enlloc del món no hi havia cap persona més propera, més estimada i més important per a ell; ella, perduda enmig de la multitud provinciana, aquella dona petita que no tenia res d'especial, amb uns binocles vulgars a la mà, omplia tota la seva vida, era el seu dolor, la seva alegria, la seva felicitat, l'única felicitat que desitjava”
La dama
del gosset – Anton
Txékhov
“quanta timidesa i imperícia hi havia en el seu riure, en la seva manera de parlar amb un desconegut; segurament era la primera vegada que es trobava sola, en una situació així, que algú li anava al darrere, se la mirava, li parlava amb un sol objectiu secret, que ella no podia deixar d'endevinar”
La dama
del gosset – Anton
Txékhov