 |
©
Bocins Literaris
|
“Trobem innocent desitjar, i atroç que l'altre desitgi”
La
presonera I – Marcel
Proust
“mostrar sense orgull que tenim bons sentiments, en comptes d'amagar-ho tan fortament. I seria fàcil si sabéssim no odiar mai, estimar sempre. Perquè aleshores, seríem tan feliços pel fet de dir només les coses que poden fer feliços els altres, entendrir-los, fer que ens estimin!”
La
presonera I – Marcel
Proust
“el seu son feia realitat, en una certa mesura, la possibilitat de l'amor; sol, podia pensar en ella, però l'enyorava, no la posseïa. Present, li parlava, però estava massa absent de mi mateix per poder pensar. Quan ella dormia ja no havia de parlar, sabia que ella no em mirava, ja no necessitava viure en la superfície de mi mateix. Tancant els ulls, perdent la consciència, l'Albertine havia despullat, un rere l'altre, els seus diferents caràcters d'humanitat que m'havien decebut des del dia en què l'havia coneguda”
La
presonera I – Marcel
Proust
“Les coses de què es parla tan sovint tot fent broma, solen ser, al contrari, les que més amoïnen, però que es vol que no sembli que amoïnen, potser amb l'esperança inconfessada de l'avantatge suplementari que, justament la persona amb qui es parla, en sentir que es fa broma sobre això, es pensi que no és veritat”
La
presonera I – Marcel
Proust
“No hauria estat gelós si ella hagués gaudit de plaers a prop meu, encoratjats per mi, que jo hauria mantingut enterament sota la meva vigilància, estalviant-me amb això el temor de la mentida; potser tampoc no ho hauria estat si ella se n'hagués anat a un país prou desconegut per a mi i allunyat per tal que jo no pogués imaginar, ni tenir la possibilitat ni la temptació de conèixer la seva manera de viure. En tots dos casos el dubte hauria quedat suprimit per un coneixement o una ignorància igualment complets”
La
presonera I – Marcel
Proust
“la realitat, fins i tot si és necessària, no és completament previsible, aquells que s'assabenten d'un detall exacte sobre la vida d'un altre n'extreuen immediatament conseqüències que no ho són i veuen en el fet que acaben de descobrir l'explicació de coses que precisament no hi tenen cap relació”
La
presonera I – Marcel
Proust