Mathilda - Mary Shelley

© Bocins Literaris

Títol: Mathilda

Títol original: Mathilda

Autora: Mary Shelley

Any: 1819 -1820

Traducció: Marta Pera Cucurell

Adesiara Editorial

 “Però si podeu portar felicitat a un altre, si podeu donar a una altra persona ni que sigui una sola hora de joia, ¿no hauríeu de viure per acomplir-ho? I això està en les mans de tothom”

Mathilda – Mary Shelley

 “L'amor que és l'ànima de l'amistat és un esperit delicat que es troba rarament si no és entre dues criatures amigues que estan lligades des de la infantesa, o quan les uneix el patiment o uns interessos comuns; arriba a alguns escollits sense que ho busquin ni en siguin conscients; es posa com rosada suau sobre llocs triats que, encara que abans fossin eixorcs, es tornen fèrtils sota aquesta influència benigna”

Mathilda – Mary Shelley

 “¿Qui es pot sentir més sol, fins i tot enmig d'una multitud, que aquell la història del qual i els interminables sentiments i records que en sorgeixen no són coneguts per cap altra ànima viva?”

Mathilda – Mary Shelley

 “no us desespereu. Aquest és l'abisme més perillós: contínuament sou al caire, tentinejant. Heu de caminar amb pas ferm i tenir l'esperança com a guia. Amb esperança, ja tindreu les ferides mig curades, però si us obstineu en el desesper, no trobareu consol”

Mathilda – Mary Shelley

 “que terrible que és la mort per als vius! Les cadenes del costum són tan fortes, fins i tot quan no les lliga l'afecte, que el cor ho passa molt malament quan es trenquen”

Mathilda – Mary Shelley

 “nascut en l'opulència i sempre pròsper, va grimpar, sense les dificultats ni les diverses decepcions que tots els éssers humans estan destinats a trobar, fins al pinacle més alt de la felicitat. Al seu voltant tot era llum de sol, i els núvols, que amb les seves belles formes dibuixaven un panorama diví, li tapaven l'àrida realitat que s'amagava a sota”

Mathilda – Mary Shelley

 “vessaré un bàlsam sobre la seva ànima i em tornaré a complaure en la delícia encisadora del seu somriure”

Mathilda – Mary Shelley

 “Quan parlava, les idees que trasmetia eren tan formidables que semblava que no podien haver sigut concebudes dins dels límits del cor humà. Els seus sentiments eren més els d'un esperit que sojorna en els terratrèmols i en el volcans que no els d'un ésser confinat en un cos mortal amb trets humans”

Mathilda – Mary Shelley

 “Oh hores de delectança intensa! Breus com vau ser, sou ara duradores per a mi com tota una vida quan us miro”

Mathilda – Mary Shelley

 “Només són les quatre, però és hivern i el sol ja s'ha post. No hi ha núvols al cel clar i gèlid que puguin reflectir els rajos esbiaixats, però l'aire està tenyit d'un lleu color rosat que miralleja a la neu de terra. Visc en una caseta en un gran ermot solitari: no m'arriba cap veu de la vida”

Mathilda – Mary Shelley