Sodoma i Gomorra I - Marcel Proust

© Bocins Literaris

Títol: Sodoma i Gomorra I

Títol original: Sodome et Gomorrhe, I

Autor: Marcel Proust

Any: 1921

Traducció: Josep Maria Pinto

Viena Edicions

 “L'ésser estimat és sucessivament el mal i el remei que suspèn i agreuja el mal”

Sodoma i Gomorra I – Marcel Proust

 “Certs somnis de tendresa compartida, sempre flotants en nosaltres, s'alien de bon grat, per una mena d'afinitat, al record”

Sodoma i Gomorra I – Marcel Proust

 “només me'n donava la seva paraula, una paraula peremptòria i no aguantada per proves. Però justament era el que em podia calmar més, perquè la gelosia pertany a aquesta família de dubtes malaltissos que es desactiva més per l'energia d'una afirmació que per la seva versemblança”

Sodoma i Gomorra I – Marcel Proust

 “Sovint fa pena, pensar”

Sodoma i Gomorra I – Marcel Proust

 “no vaig poder suportar tenir sota els ulls aquelles onades del mar que la meva àvia podia contemplar durant hores en altres temps; la imatge nova de la seva bellesa indiferent es completava de seguida amb la idea que ella no les veia; hauria volgut tapar-me les orelles per no sentir-ne la remor, perquè ara la plenitud lluminosa de la platja cavava un buit en el meu cor”

Sodoma i Gomorra I – Marcel Proust

 “el més perillós de tots els recels és el de la falta mateixa en l'esperit del culpable”

Sodoma i Gomorra I – Marcel Proust

 “sempre hi ha menys egoisme en la imaginació pura que en el record”

Sodoma i Gomorra I – Marcel Proust

 “Estaríem guarits per sempre més del romanticisme si, per pensar en la persona que estiméssim, volguéssim mirar de ser aquell que serem quan ja no l'estimarem”

Sodoma i Gomorra I – Marcel Proust

 “un home de gran talent prestarà habitualment menys atenció a l'estupidesa d'altri que no ho faria un neci”

Sodoma i Gomorra I – Marcel Proust

 “Començava a conèixer el valor exacte del llenguatge parlat o mut de l'amabilitat aristocràtica, amabilitat feliç de vessar un bàlsam sobre el sentiment d'inferioritat d'aquells en qui s'exerceix, però tanmateix no fins al punt de dissipar-la, perquè en aquest cas ja no tindria raó de ser. <<Però si ets com nosaltres, o fins i tot millor>>, semblaven dir els Guermantes, amb totes les seves accions; i ho deien de la manera més amable que poguéssiu imaginar, per tal que els estimessin, admiressin, però no perquè els creguessin”

Sodoma i Gomorra I – Marcel Proust