Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Som aquí. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Som aquí. Mostrar tots els missatges

25/10/26

Som aquí - Montse L. Tolosana

© Bocins Literaris
Títol: Som aquí
Autora: Montse L. Tolosana
Any: 2026
Cossetània Edicions

 “Quin món era aquest en què els pobres s’han de separar dels seus fills per tenir cura del fills dels rics?”

Som aquí  – Montse L. Tolosana

 “per ser bona o mala persona s’ha de ser proactiu, i ella no s’havia mai destacat ni en un sentit ni en l’altre. Que no s’hi val a dir que fas el món millor només perquè no fas nosa”

Som aquí  – Montse L. Tolosana

 “Crec que no s’ha d’acceptar el destí, quan esdevé torçat, amb passivitat, això mai”

Som aquí  – Montse L. Tolosana

 “el neguit pels fills és igual en totes les dones del món”

Som aquí  – Montse L. Tolosana

 “Un cop la iaia també em va dir una cosa potser encara més trista, que sentia que no tenia res a ensenyar perquè tot el jovent era més llest i havia viscut molt més que ella, i que moltes coses que havia fet i que ens hauria pogut transmetre ara ja no tenien sentit, que ja ni es planxava ni es lligaven alls, i les que no havia fet ja no les faria mai, que algunes ni les entenia, i que li sabia greu perquè si no podia parlar amb la gent més jove que ella, amb qui ho havia de fer, si les de la seva edat ja eren gairebé totes mortes?”

Som aquí  – Montse L. Tolosana

 “als pobles tot s’acaba sabent i sempre hi ha una ànima benastruga disposada a desvelar secrets”

Som aquí  – Montse L. Tolosana

 “Malgrat lo cansament físic que supose la criança i el cansament emocional de l’etapa desagraïda que és l’adolescència, malgrat haver de mirar-me els diners i estalviar per a que poguésson estudiar, que vol dir estalviar per a que màrxon, que és com estalviar per perdre-les, malgrat lo patir perquè el món no sempre les acull amb tant d’amor com una mateixa, malgrat los ensurts i les penes, me sento beneïda”

Som aquí  – Montse L. Tolosana

 “hi ha ciutats on hai tingut la sensació que puc agitar-me a terra i morir-me plàcidament repenjada a la paret mentre la gent continua passejant sense ni mirar ni adonar-se’n”

Som aquí  – Montse L. Tolosana