 |
©
Bocins Literaris
|
“És que heu dat tanta llibertat que ja no us té por ningú. ¿És això el que fan els senyors? No se'n treu res de bo: només arruïnar-se mentre la gent es malmena. Perquè la nostra gent és així: de tot això no se n'adona”
Un matí
del terratinent – Lev Tolstoi
“sense voler, s'oblidava de la veritat, i cada vegada que, com en aquell moment, n'hi feien memòria d'una manera viva i palpable, sentia al cor un pes i una tristor insuportables, com si el turmentés el record d'un crim comès i no expiat.
-¿Com és que sou tan pobres?”
Un matí
del terratinent – Lev Tolstoi
“us juro davant de Déu que mantindré la paraula donada- va dir el jove terratinent, sense saber que aquesta mena d'exhalacions no aconsegueixen inspirar la confiança de ningú, i encara menys d'un rus, que no estima les paraules, sinó les accions, i que no és gaire devot d'expressar els sentiments, per més bonics que siguin”
Un matí
del terratinent – Lev Tolstoi
“¿Qué no tinc el deure sagrat i directe de preocupar-me per la felicitat d'aquests set-cents homes de qui hauré de respondre davant de Déu? ¿Que no és un pecat abandonar-los a l'arbitrarietat d'uns síndics i uns administradors rudes fent-me comptes de delectança i ambició?”
Un matí
del terratinent – Lev Tolstoi
“Com ja li vaig escriure, m'he trobat els negocis fets un desgavell indescriptible. Volent posar-hi ordre i després d'aprofundir-hi, he descobert que el mal més important no rau sinó en la situació penosa i lamentable dels camperols, i que és un mal que es pot remeiar només amb feina i paciència”
Un matí
del terratinent – Lev Tolstoi