“¿Qui es pot sentir més sol, fins i tot enmig d'una multitud, que aquell la història del qual i els interminables sentiments i records que en sorgeixen no són coneguts per cap altra ànima viva?”
Mathilda
– Mary
Shelley
“nascut en l'opulència i sempre pròsper, va grimpar, sense les dificultats ni les diverses decepcions que tots els éssers humans estan destinats a trobar, fins al pinacle més alt de la felicitat. Al seu voltant tot era llum de sol, i els núvols, que amb les seves belles formes dibuixaven un panorama diví, li tapaven l'àrida realitat que s'amagava a sota”
Mathilda
– Mary
Shelley
“Quan parlava, les idees que trasmetia eren tan formidables que semblava que no podien haver sigut concebudes dins dels límits del cor humà. Els seus sentiments eren més els d'un esperit que sojorna en els terratrèmols i en el volcans que no els d'un ésser confinat en un cos mortal amb trets humans”
Mathilda
– Mary
Shelley
“Només són les quatre, però és hivern i el sol ja s'ha post. No hi ha núvols al cel clar i gèlid que puguin reflectir els rajos esbiaixats, però l'aire està tenyit d'un lleu color rosat que miralleja a la neu de terra. Visc en una caseta en un gran ermot solitari: no m'arriba cap veu de la vida”
Mathilda
– Mary
Shelley
“Tuttavia gli era bastato guardare di nuovo dentro il verde degli occhi di Anna per capire che non ci sarebbe stato mai nessun luogo abbastanza lontano verso cui fuggire”
La
portalettere – Francesca Giannone