22/12/24

 “¿Qui es pot sentir més sol, fins i tot enmig d'una multitud, que aquell la història del qual i els interminables sentiments i records que en sorgeixen no són coneguts per cap altra ànima viva?”

Mathilda – Mary Shelley

21/12/24

 “no us desespereu. Aquest és l'abisme més perillós: contínuament sou al caire, tentinejant. Heu de caminar amb pas ferm i tenir l'esperança com a guia. Amb esperança, ja tindreu les ferides mig curades, però si us obstineu en el desesper, no trobareu consol”

Mathilda – Mary Shelley

20/12/24

 “que terrible que és la mort per als vius! Les cadenes del costum són tan fortes, fins i tot quan no les lliga l'afecte, que el cor ho passa molt malament quan es trenquen”

Mathilda – Mary Shelley

19/12/24

 “nascut en l'opulència i sempre pròsper, va grimpar, sense les dificultats ni les diverses decepcions que tots els éssers humans estan destinats a trobar, fins al pinacle més alt de la felicitat. Al seu voltant tot era llum de sol, i els núvols, que amb les seves belles formes dibuixaven un panorama diví, li tapaven l'àrida realitat que s'amagava a sota”

Mathilda – Mary Shelley

18/12/24

 “vessaré un bàlsam sobre la seva ànima i em tornaré a complaure en la delícia encisadora del seu somriure”

Mathilda – Mary Shelley

17/12/24

 “Quan parlava, les idees que trasmetia eren tan formidables que semblava que no podien haver sigut concebudes dins dels límits del cor humà. Els seus sentiments eren més els d'un esperit que sojorna en els terratrèmols i en el volcans que no els d'un ésser confinat en un cos mortal amb trets humans”

Mathilda – Mary Shelley

16/12/24

 “Oh hores de delectança intensa! Breus com vau ser, sou ara duradores per a mi com tota una vida quan us miro”

Mathilda – Mary Shelley

15/12/24

 “Només són les quatre, però és hivern i el sol ja s'ha post. No hi ha núvols al cel clar i gèlid que puguin reflectir els rajos esbiaixats, però l'aire està tenyit d'un lleu color rosat que miralleja a la neu de terra. Visc en una caseta en un gran ermot solitari: no m'arriba cap veu de la vida”

Mathilda – Mary Shelley

14/12/24

La portalettere - Francesca Giannone

© Bocins Literaris
Títol: La portalettere
Autora: Francesca Giannone
Any: 2023
Casa Editrice Nord

 “Tuttavia gli era bastato guardare di nuovo dentro il verde degli occhi di Anna per capire che non ci sarebbe stato mai nessun luogo abbastanza lontano verso cui fuggire”

La portalettere – Francesca Giannone

13/12/24

 “Succede speso così, no? Ciò che è realmente importante si trova tra le righe. Ma non tutti sono capaci de cercarlo. O forse preferiscono non farlo”

La portalettere – Francesca Giannone

12/12/24

 “Lo spazio fisico, quand'è troppo, aumenta anche la distanza tra i cuori”

La portalettere – Francesca Giannone