“La dona ens mira. No se li mouen més que els ulls. És com si ens toquessin, no amb la vista ni amb l'enteniment, sinó tal com us tocaria el raig d'aigua d'una mànega, un raig que en el moment de l'impacte està tan desvinculat del broc d'on ha sortit com si no hi hagués passat mai. L'Anse, no se'l mira ni de passada. Em mira a mi, i encabat al nano. Sota la flassada, aquella dona no és més que un feix de branquillons podrits”
Mentre em moria - William Faulkner