“Perquè els afronts menyspreats s'esborren, però, si t'aïres, semblen merescuts”
Tiberi
Cèsar – Núria
Cadenes
“Vol una casa senzilla i una taula de fusta sense polir, pa i formatge i la calma rocosa de Rodes. I la conversa sense suspicàcies. Art i filosofia i aquell cel punyent de blau. Les aigües pintades amb maragdes i turqueses i safirs. Necessita reprendre l'alè després de tanta batalla. Reposar del ferro i alimentar-se l'ànima amb els mots ordenats en versos, estudiar les estrelles”
Tiberi
Cèsar – Núria
Cadenes
“coneix perfectament quins són els
seus deures, i mira de trampejar-los tan bé com pot. Al capdavall, tampoc no li
demanen grans coses: ser agradosa i conèixer els poetes, casar-se amb qui
convingui, parir fills que garanteixin continuïtat i honors a la família.
A la República”
Tiberi
Cèsar – Núria
Cadenes
“I quan tinguin un bon munt de morts,
els assassins encara s'ompliran la boca de paraules com pau i justícia mentre
acaben de matar i de robar els que hauran quedat.
Morirem els de sempre, els que volíem
fer una vida en pau”
Els
silencis de Derrís – Bartomeu Cruells
“Era una guerra que només ha servit perquè el gran capital, que era el mateix a un bàndol i a l'altre, multipliqués els seus beneficis. Hi ha hagut milions de morts, però les fàbriques no han sofert gens, estan millor que mai: s'han renovat totes i produeixen a tot drap mentre que als obrers els demanen sacrificis per la pàtria”
Els
silencis de Derrís – Bartomeu Cruells
“Desconfio de les revolucions fetes a cops de fusell. Desconfio dels sindicats que emmagatzemen armes. Renego de les revolucions que només serveixen per cremar esglésies. Què en vam treure, de la revolta d'ara fa deu anys? Uns quants morts als carrers, els afusellaments de la gent que millor treballava per al poble i prou”
Els
silencis de Derrís – Bartomeu Cruells
“No sabia que aquestes coses anessin d'aquesta manera. Perquè el servei que volia el senyor el vaig entendre de seguida, que és del que s'ha de fer més de nit que de dia, i vostès ja m'entenen. Jo, això no m'ho esperava, però no paro de pensar que vostès sí que sabien on m'estaven enviant. També sé que només la misèria els ha empès a fer de mi una cosa per vendre. Només tinc curiositat per saber el preu”
Els
silencis de Derrís – Bartomeu Cruells
©
Bocins Literaris
|
“Allí, de la terra llòbrega i del Tàrtar boirós, del mar estèril i del cel estrellat, hi ha en rengle les deus i els termes de totes les coses- feixucs, rovellosos, que fins i tot els déus avorreixen, un gran abisme: hom no n'aconseguiria el fons en un any sencer, ni que abans arribés a traspassar-ne els portals, ans d'ací d'allà l'arrabassaria huracà rere huracà feixuc-. Esfereïdor, fins i tot per als déus immortals, és aquest prodigi”
Teogonia
– Hesíode
“la Nit i el Dia s'acosten l'un a l'altre i s'entresaluden quan traspassen el gran llindar de bronze: l'una està a punt de tornar a dins que ja l'altre surt per la porta, i el casal no els reclou mai tots dos alhora, ans sempre n'hi ha un que és fora de casa, rodant per la terra, mentre que l'altre, dins el palau estant, espera que arribi l'hora de posar-se en camí”
Teogonia
– Hesíode
“conteu com, en el principi, nasqueren els déus i la terra, els rius i el mar immens d'inflor violenta, les estrelles lluminoses i l'ample cel en l'altura; i els qui van nàixer d'aquells, els déus atorgadors de béns, com es van dividir la riquesa i com es van repartir els honors; i com, en el començ, habitaren l'Olimp de moltes fondalades. Conteu-me això des del principi, Muses”
Teogonia
– Hesíode
“Feliç aquell que les Muses estimen: de la seva boca raja una veu dolça. Car si un hom, amb l'ànima aclaparada per un neguit recent, es corseca afligit, llavors l'aede servent de les Muses celebrarà les proeses dels homes primigenis i els déus benaurats que habiten l'Olimp, i ell tantost oblida les tristors i no recorda la seva angoixa: de seguida l'han capgirat els presents de les deesses”
Teogonia
– Hesíode
La
ciutat cansada – Maria Cabrera Callís
“En todo largo periplo hay un momento en que percibes que el viaje ha comenzado de veras, y no suele suceder al principio, sino cuando sientes que tu alma ha escapado definitivamente de la rutina, que ha huido de los hábitos de la vida cotidiana”
Corazón
de Ulises – Javier
Reverte