“Un conte per llevar-te
l'aigua negra dels ulls,
un mar d'oli que allunye
per sempre les tempestes,
tresors ocults que facen
els teus llavis somriure”

El temps en ordre – Teresa Pascual

 “per què voler entendre el desencant
com si entendre fóra eliminar-lo,
com si donar raons ens permetera
també una altra mirada de les coses”

El temps en ordre – Teresa Pascual

 “Quan vingues,
vine sense paraules.
Anirem dibuixant-les
en el cos com un foli,
anirem inventant-les
en les formes del tacte”

El temps en ordre – Teresa Pascual

 “I encara vols que et sorprenguen les coses
que dia a dia vas deixant arrere,
que et sorprenguen paraules i silencis,
que et sorprenga la llum o la foscor.
I encara vols sentir en cada pas
l'esguard tranquil i sòlid d'altres ulls,
com si el temps s'aturara en cada gest,
com si el temps fóra teu i fóra llarg”

El temps en ordre – Teresa Pascual

 “Bastaria la veu per seduir-te.
La veu de terra fonda i escanyada,
amagatalls callats de veu secreta
sobre la teua pell com un calfred”

El temps en ordre – Teresa Pascual

 “Dis-me on trobes la vida
que mostres en somriure,
que dones a grapats en la mirada”

El temps en ordre – Teresa Pascual

Karl y Anna - Leonhard Frank

© Bocins Literaris

Títol: Karl y Anna

Títol original: Karl und Anna

Autor: Leonhard Frank

Any: 1927

Traducció: Elena Sánchez Zwickel

Errata Naturae Editores

 “no hay en el mundo nada tan cruel como el amor, en el que la máxima entrega, llevada hasta el más absoluto olvido de uno mismo, se da junto al más mortal egoísmo”

Karl y Anna – Leonhard Frank

 “Voces quebradas por la emoción y lágrimas contenidas. Aquellos hombres que volvían no poseían nada. Nada más que su nostalgia”

Karl y Anna – Leonhard Frank

 “El tiempo y la vida quedaron suspendidos en un instante de la más honda felicidad, una felicidad que nunca llega a ser otorgada al hombre, porque junto a ella se alza el dolor de la vida, la cual vuelve a emprender enseguida su ciego andar”

Karl y Anna – Leonhard Frank

 “poseer la conciencia de su felicidad, y con ella el presente, el momento, la profundidad y la ternura interior, que puede revelarse en cualquier instante con una mirada”

Karl y Anna – Leonhard Frank

 “La vida era muy hermosa. Sólo que durante algún tiempo había pasado a su lado sin tocarla”

Karl y Anna – Leonhard Frank

 “seguir viviendo así, día tras día, por nada y para nada. Sintiendo la continua falta de algo añorado. ¡De alguien, simplemente! Conozco muy bien esa sensación… ¿Y tú? ¿Has sentido esa nostalgia?”

Karl y Anna – Leonhard Frank

 “Las cosas más insignificantes llevaban en sí la totalidad”

Karl y Anna – Leonhard Frank

 “Anna sabía que aquel hombre no decía la verdad, pero al mismo tiempo oía palpitar en sus palabras un sentimiento verdadero. Cruzadas las manos por debajo del pecho, permaneció desconcertada al advertir que aquel desconocido, sentado allí, en su hogar, con el pecho inclinado hacia adelante, no le era totalmente ajeno”

Karl y Anna – Leonhard Frank

 “si el ser humano no tiene el poder de hacer surgir en él una idea determinada, es, por lo menos, capaz de mantener lejos de sí otra que trata de imponérsele”

Karl y Anna – Leonhard Frank

 “La sombra de una nube avanzó sobre la tierra. El coro de grillos fue refluyendo estepa adentro hasta enmudecer. Todavía, muy cerca, un breve chirrido aislado. El último grillo calló. En el silencio absoluto, de pronto se hizo perceptible a cada uno de los dos hombres el latir de su propia sangre. A lo lejos, la estepa, inundada aún por el sol, centelleaba aquí y allá como brillante oro fundido”

Karl y Anna – Leonhard Frank

Si Beethoven pogués escoltar-me - Ramon Gener

© Bocins Literaris

Títol: Si Beethoven pogués escoltar-me

Autor: Ramon Gener

Any: 2014

Ara Llibres

 “ningú no pot desenvolupar el talent sense l'ajuda dels altres. La gent que ens envolta és la que ens alimenta i ens ajuda a créixer. El temps dels genis solitaris ha passat”

Si Beethoven pogués escoltar-me – Ramon Gener

 “la clau no rau en comptar els dies, sinó a fer que els dies comptin”

Si Beethoven pogués escoltar-me – Ramon Gener

 “La universalitat de la música no ve perquè el seu llenguatge sigui el mateix per a tothom. No ve perquè una corxera sigui i s'escrigui igual aquí o a l'altra punta del món. No. La universalitat i la transcendència de la música ve perquè parla a tothom. La música parla sense fer distincions. La música abraça tothom. Tots la podem entendre”

Si Beethoven pogués escoltar-me – Ramon Gener

 “imaginar és el pas definitiu per renovar-se cada dia”

Si Beethoven pogués escoltar-me – Ramon Gener

Il giorno prima della felicità - Erri de Luca

© Bocins Literaris

Títol: Il giorno prima della felicità

Autor: Erri de Luca

Any: 2009

Feltrinelli Editore

 “La devi incontrare, la devi conoscere per potertela togliere dai pensieri. Non è per te. Ma non sei libero se non l'hai conosciuta”

Il giorno prima della felicità – Erri de Luca

 “La libertà uno se la debe guadagnare e difendere. La felicità no, quella è un regalo”

Il giorno prima della felicità – Erri de Luca

 “Coi pensieri degli altri non si può parlare, sono sordi”

Il giorno prima della felicità – Erri de Luca

 “Le peggiori cose si fanno a cielo sereno. Quando fa brutto uno preferisce rimandare una cattiva azione. Col sole tutto può succedere”

Il giorno prima della felicità – Erri de Luca

 “la paura dopo un po' si stanca”

Il giorno prima della felicità – Erri de Luca

 “non la chiamare gente, sono persone, una per una. Se la chiami gente non fai caso alle persone”

Il giorno prima della felicità – Erri de Luca

Malentès a Moscou - Simone de Beauvoir

© Bocins Literaris

Títol: Malentès a Moscou

Títol original: Malentendu à Moscou

Autora: Simone de Beauvoir

Any: 1965

Traducció: August Rafanell

Editorial Navona

 “Es va estirar a l'herba, va tancar els ulls i de cop va tenir deu anys: estava ajaguda en un prat i notava contra la galta aquella olor de terra i verd. Per què era tan commovedor un record d'infància? Perquè el temps es dilatava a l'infinit”

Malentès a Moscou – Simone de Beauvoir

 “Els meus dies s'escapen a tot drap, i en cadascun d'ells em marfonc”

Malentès a Moscou – Simone de Beauvoir

 “Quan s'és jove, amb una il·lusòria eternitat al davant, se salta d'una gambada a l'altra punta de la carretera. Més tard, a un ja no li queden forces per superar el que se'n sol dir els costos imprevistos de la història, que es jutgen terriblement elevats. Havia confiat en la història per justificar la seva vida”

 Malentès a Moscou – Simone de Beauvoir

 “Càlida voluptat de les llàgrimes que llisquen per la galta. Quin descans! És tan esgotador, odiar algú que s'estima”

 Malentès a Moscou – Simone de Beauvoir

 “s'havia jurat que contravindria el seu destí: escriuria una tesi espaterrant, guanyaria una càtedra a la Sorbona, demostraria que un cervell de dona val igual que el d'un home. No va arribar res d'això. Havia fet cursos i militat en moviments feministes. Però, com les altres- aquelles altres que no li agradaven gota-, es va deixar cruspir pel marit, pel fill, per la casa”

 Malentès a Moscou – Simone de Beauvoir

“Estaria bé, solia pensar, que el passat fos un paisatge en què un pogués passejar a cor què vols, i descobrir-ne a poc a poc els meandres i els replecs”

 Malentès a Moscou – Simone de Beauvoir

 “de vegades, al despertar-se de la migdiada, experimentava un estupor pueril: per què soc jo? Com si la seva consciència, emergint anònimament de la nit, dubtés abans de reencarnar-se. El que la sorprenia- com el nen quan pren consciència de la pròpia identitat- era retrobar-se al cor de la seva pròpia vida i no d'una altra: per quin atzar?”

 Malentès a Moscou – Simone de Beauvoir

 “Havia oblidat tantes coses! La curiositat, que havia conservat quasi intacta, sovint només li semblava una supervivència maníaca: de què serveix, si els records s'acaben volatilitzant?”

 Malentès a Moscou – Simone de Beauvoir

 “Era un sexagenari, un vell jubilat que no havia fet res. Més val això que una altra cosa. La recança que l'havia colpit ja s'havia dissipat. Si hagués sigut un professor de la Sorbona o un historiador conegut, es trobaria amb el pes d'un altre destí damunt seu, i no li resultaria més lleuger. L'escàndol consisteix en trobar-se definit, aturat, fet, de manera que els instants efímers s'addicionen i formen al nostre voltant un embolcall que ens atrapa”

 Malentès a Moscou – Simone de Beauvoir

 “Quants cops havien solcat l'espai plegats, amb tren, amb avió, amb barco, asseguts de costat amb un llibre als dits? Sovint encara lliscarien l'un a la vora de l'altre en silenci sobre terra, mar i aire. Aquest instant tenia la dolçor d'un record i l'alegria d'una promesa”

 Malentès a Moscou – Simone de Beauvoir

Elegies de Duino - Rainer Maria Rilke

© Bocins Literaris

Títol: Elegies de Duino

Títol original: Duineser Elegien

Autor: Rainer Maria Rilke

Any: 1922

Traducció: Josep Maria Fulquet i Eduard Santiago

Editorial Flâneur

 “Només nosaltres veiem la mort. L'animal lliure
té el seu final sempre al darrere,
i al davant, Déu; i quan camina, camina
en l'eternitat, com brollen les fonts”

 Elegies de Duino – Rainer Maria Rilke

 “I nosaltres: espectadors, sempre, a tot arreu,
girats cap a les coses del món, però mai no enllà!
El món ens desborda. L'ordenem. S'enfonsa.
El tornem a ordenar i ens enfonsem nosaltres.
¿Qui ens ha modelat de tal manera que,
fem el que fem, adoptem l'actitud
d'un que se'n va? Com aquell que, des de
l'últim turó que li mostra encara un cop
tota la vall, es gira, s'atura, s'atarda:
així vivim nosaltres, a cada pas dient adeu”

 Elegies de Duino – Rainer Maria Rilke

 “Mira: jo visc. De què? Ni la infantesa ni el futur
no minvaran… Un excés d'existència
em brolla dins el cor”

 Elegies de Duino – Rainer Maria Rilke

 “I en l'abraçada
us prometeu gairebé l'eternitat. No obstant, quan supereu el sobresalt
de les primeres mirades, i la nostàlgia de l'espera a la finestra,
i aquell primer passeig junts, una vegada, pel jardí:
digueu-me, amants, sou encara els mateixos?”

 Elegies de Duino – Rainer Maria Rilke

 “Qui no ha tingut mai por de seure davant el teló del seu cor?”

 Elegies de Duino – Rainer Maria Rilke

 “Oh, suau, suau,
mostra-li, amb amor, una senzilla tasca quotidiana;
porta'l fins el jardí, confereix-li el poder suprem
de les nits…
Retén-lo…”

 Elegies de Duino – Rainer Maria Rilke

 “¿L'espai immens
en què ens diluïm té gust de nosaltres?”

 Elegies de Duino – Rainer Maria Rilke

 “Mira, el nostre amor no és com el de les flors,
que viuen només un any: a nosaltres, quan estimem,
ens puja pels braços una saba immemorial”

 Elegies de Duino – Rainer Maria Rilke

 “escolta la brisa
el missatge incessant que es forma de silenci”

 Elegies de Duino – Rainer Maria Rilke

 “tot això d'aquí ens necessita, aquest esvanir-se

que d'una manera tan estranya ens concerneix.

A nosaltres, els més efímers. Un cop cada cosa, només un cop.

Un cop i prou”

 Elegies de Duino – Rainer Maria Rilke

Dissipatio humani generis - Guido Morselli

© Bocins Literaris

Títol: Dissipatio humani generis

Títol original: Dissipatio H. G.

Autor: Guido Morselli

Any: 1973

Traducció: Elena del Amo de Laiglesia

Editorial Laetoli

 “Porque está claro que juzgar, incluso con la conciencia más desinteresada, implica al final condenar algo, a alguien. No existe moralidad o justicia que no juzgue y condene”

 Dissipatio humani generis – Guido Morselli

 “En este mundo no hay nada eterno, sólo hay instantes, por incalculables que sean”

 Dissipatio humani generis – Guido Morselli

 “Me siento en el deber de volver a sembrar (sí, volver a sembrar) la especie, simbólicamente, con el método de Deucalión. El que utilizó piedrecitas que luego se transformaron en seres humanos. Utilizando comprimidos de meprobamato, confío en dar origen a una raza más tranquila, menos pendenciera”

 Dissipatio humani generis – Guido Morselli

 “¿El fin del mundo?
Una de las bromas del antropocentrismo: describir el fin de la especie como algo que implica la muerte de la naturaleza vegetal y animal, el fin mismo de la Tierra. La caída del cielo”

 Dissipatio humani generis – Guido Morselli

 “Es necesario partir de la premisa realista de lo que significa para nosotros "estar muertos". Ausencia de participación en el mundo exterior, insensibilidad, indiferencia. Una vez establecido que la muerte es eso, se llega a la conclusión de que la vida se le asemeja, siendo la diferencia puramente cuantitativa”

 Dissipatio humani generis – Guido Morselli

 “nuestra aspiración a poseer materialmente una cosa o una persona, disimula, más o menos aproximadamente, nuestra intención de liberarnos de ella, de pasar a otra cosa. Lo que hemos poseído lo podemos dejar atrás, confinarlo en el pasado, en lo ya hecho”

 Dissipatio humani generis – Guido Morselli

 “el silencio pesaba y yo lo percibía con un sentido diferente del auditivo, quizá emocional, quizá reflejo y racional a la vez. Lo que "hace" el silencio y su contrario es, en último término, la presencia humana, agradable o desagradable; y su falta. Nada la sustituye, de ahí su efecto.
Y el silencio de la ausencia humana es, me daba cuenta, un silencio que no fluye. Se acumula”

 Dissipatio humani generis – Guido Morselli

 “no me he prohibido implicar a Dios. Incluso me he sentido impulsado a pedirle, con notable impiedad, que me "reserve" su mundo”

 Dissipatio humani generis – Guido Morselli

 “mi valle, al que vuelvo a subir está desierto, las casas no tienen luces. Puedo apagar también las luces del coche, no encontraré a nadie, nadie tendrá que ceder el paso. No veré ningún rostro ni oiré ninguna voz.
Y esto me parece injusto y malvado. En la ciudad era espectador, aquí tengo que vivir”

 Dissipatio humani generis – Guido Morselli

 “la sociedad era simplemente, después de todo, una mala costumbre”

 Dissipatio humani generis – Guido Morselli

Aquest serà el principi - Anna Murià

© Bocins Literaris

Títol: Aquest serà el principi

Autora: Anna Murià

Any: 1986

Lleonard Muntaner Editor

 “El que se'n va sempre deixa presència en els qui resten, però ell no s'emporta res de la dels abandonats, perquè el seu present en marxa l'abassega”

 Aquest serà el principi – Anna Murià

 “per què no podem ancorar en la interinitat?”

 Aquest serà el principi – Anna Murià

 “L'orgull de l'home és molt exigent, però la seva indignitat és infinita quan el reclam pot més”

 Aquest serà el principi – Anna Murià

 “Sempre acaba per fatigar que els propis pensaments només mereixin de l'altre curiositat o atenció, però no desig de barrejar-s'hi”

 Aquest serà el principi – Anna Murià

 “tota la vida s'aguanta damunt de tòpics. Oh, la vida moral encara més!”

 Aquest serà el principi – Anna Murià

 “Pèrdua, desengany, altra vegada, cada vegada. Per tornar a la felicitat del turment. Així anava aprenent a viure: a poc a poc aprendria que els èxtasis cessen, que els turments deixen el lloc vacant, que la nàusea trista se supera amb l'hàbit”

 Aquest serà el principi – Anna Murià

 “els qui semblen valents, només és que saben tancar-se la por a dins”

Aquest serà el principi – Anna Murià

 “Tot el que és nostre és nosaltres. L'individu no és solament l'esquelet i els òrgans. És també tot el que fa, tot el que pensa, tot el que el volta, tot el que posseeix… La seva família és ell, els seus avantpassats és ell, els seus vestits és ell, el compte corrent al banc també és ell. Potser l'únic que no és ell és la seva descendència”

Aquest serà el principi – Anna Murià

 “Que sols estem dins del soroll dels altres!”

Aquest serà el principi – Anna Murià

 “Amunt, la riuada. Amunt, contra natura, aquella aigua tèrbola i agitada arrossegant i abandonant desfer res. Érem sonàmbuls, tots nosaltres, empesos per un anhel d'obrir els ulls a l'estranya pau de l'altra banda d'unes cadenes frontereres”

Aquest serà el principi – Anna Murià

La dama del gosset - Anton Txékhov

© Bocins Literaris

Títol: La dama del gosset

Títol original: Дама с собачкой

Autor: Anton Txékhov

Any: 1899

Traducció: Xènia Dyakonova

Viena Editorial

 “Per una coincidència de circumstàncies misteriosa, potser casual, tot el que era important, interessant, necessari per a ell, tot allò en què era sincer i en què no s'enganyava, tot el que constituïa el centre de la seva vida, passava d'amagat dels altres”

La dama del gosset – Anton Txékhov

 “se li va encogir el cor i va entendre clarament que enlloc del món no hi havia cap persona més propera, més estimada i més important per a ell; ella, perduda enmig de la multitud provinciana, aquella dona petita que no tenia res d'especial, amb uns binocles vulgars a la mà, omplia tota la seva vida, era el seu dolor, la seva alegria, la seva felicitat, l'única felicitat que desitjava”

La dama del gosset – Anton Txékhov

 “en realitat tot, si ens hi fixem, és bell en aquest món, tot menys allò que nosaltres mateixos pensem i fem quan ens oblidem dels objectius suprems de la vida i de la nostra dignitat humana”

La dama del gosset – Anton Txékhov

 “s'aniria cobrint de boira en el seu record, i només de tant en tant apareixeria en els seus somnis amb un somriure entendridor”

La dama del gosset – Anton Txékhov