“Que aquests nois rebutgin tot el que
per a mi és sagrat encara podria passar. El que és greu és com ho rebutgen:
sense conèixer-ho. I el pitjor de tot és que, a més, es neguen a conèixer-ho!
Per a ells, el fet de pensar és odiós.
Les persones els importen un rave!
Volen ser màquines, cargols, rodes, pistons, corretges... I, encara més que
màquines, voldrien ser munició: bombes, projectils, granades”
Joventut sense Déu - Ödön von Horváth
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada