“Un ball distingit. La flor i nata. L'alta societat.

Les parelles giravoltaven a la llum de la lluna.

La covardia amb la virtut, la mentida amb la justícia, la vilesa amb la força, la malícia amb el valor.

L'única que no ballava era la raó.

S'havia entrompat, la rosegaven els remordiments i rondava per allà dient, entre sanglots: <<Soc estúpida, soc estúpida!>>...

Ho va vomitar tot”

Joventut sense Déu - Ödön von Horváth