“Al llarg del corredor, hi havia un silenci de mort, i els murs sonaven buits, com panxes botides de fam. De tant en tant se sentien simfonies de llàgrimes femenines, gemecs de criatures afamades, famílies que s'esbatussaven per enganyar la gana. Hi havia una rampa generalitzada a tots els ganyots, els maxil·lars es desencaixaven de tant badallar de gana; els pits s'enfonsaven de tan buits, de només respirar aquell aire on les mateixes mosques s'haurien mort, de tan poc nutritiu que era”

La taverna – Émile Zola