5/6/24

 “Vostè es pensa que la vida durarà sempre i que val la pena que duri, que sempre hi haurà qui li faci la neteja, qui li cuini, que no li mancarà mai un plat ple de menjar, paper per fer-hi gargots ni un marit que se l'estimi i amb qui viuran feliços i menjaran anissos, com en les rondalles, i que no tindrà mai cap altre maldecap que les males crítiques que li puguin escriure als diaris, que és, sens dubte, una terrible infàmia, però qui li ha manat triar un ofici en què qualsevol brètol la pot cobrir de llot?”

La porta – Magda Szabó

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada