“i los raigs amb què a penes me tocàreu
de la llum celestial d'aqueixa cara,
perquè mon tendre cor no s'abrasara
amb tal pressa, senyora, els retiràreu,
una piadosa crueltat usàreu:
juntament fóreu pròdiga i avara,
puix, excusant-me un mal que bé causara,
de mil béns i dulçures me privàreu”

Poesia completa volum I – Francesc Vicent Garcia