 |
©
Bocins Literaris
|
Títol: Ombres
Autor: Francesc Garriga
Barata
Any: 2000
Quan vaig descobrir en
Francesc Garriga Barata amb el poemari Tornar és lluny ja sabia que hi tornaria un dia o un altre. Agafo Ombres (que va ser escrit uns anys
abans, quan el poeta encara no tenia el reconeixement merescut que més tard se
li donaria) expressament. Vull anar una mica enrere en el temps per comparar els poemes d’aleshores amb els darrers. I no hi trobo cap
diferència: per a mi, són iguals de bons. Que arbitrària l’arribada de la
popularitat, i que poc relacionada amb el talent!
A Ombres el poeta es fa gran i amb la vellesa es vol desprendre de la
màscara protectora. Com expressa a la divisa que enceta el poemari, se sent carn viva. Es despulla perquè no val la
pena amagar-se. Ja no té edat per arrossegar mentides que li fan tremolar la
veu. Els seus versos són íntims, ens parla d’ell mateix. D’un desig que li arriba massa tard i que ara
no sap ben bé què fer-ne i de les ombres (paraula que escampa gairebé una
vintena de vegades pel llibre) que l’acompanyen. Poeta solitari, Garriga es fa
preguntes, filosofa. Vol trobar els mots imprescindibles i ho aconsegueix amb uns
versos lliures que ja no deixaran de ser-ho.