“Mirant-me'ls com reien i parlaven asseguts al peu d'una olivera, oferint les seves cares blanques al sol, em vaig convèncer que no em recaria mai haver comès una bogeria com aquella. Un quadre tan bonic no podia ser fruit d'un error, d'una mala tria. Una llum tan perfecta no podia arrossegar cap remordiment. Mai”

Esperant Mister Bojangles. Olivier Bourdeaut