Esperant Mister Bojangles - Olivier Bourdeaut

© Bocins Literaris

Títol: Esperant Mister Bojangles

Títol original: En attendant Bojangles

Autor: Olivier Bourdeaut

Traducció: Yannick Garcia

Any: 2015

Ediciones Salamandra

El jove autor francès, Olivier Bourdeaut, s’ha fet famós gràcies al seu primer llibre, Esperant Mister Bojanges, que ha estat superventes al seu país. Llegeixo que el llibre està inspirat en la vida de l’autor nord-americà Francis Scott Fitzgerald i la seva dona Zelda que, com la protagonista d’aquesta novel·la, no encaixava dins els cànons del que s’anomena normalitat. Escoltant la veu greu de la Nina Simone cantant MisterBojangles, la cançó que enamora els protagonistes, em deixo portar cap a la història protagonitzada pel Georges, la seva dona i el fill de tots dos. El llibre està narrat per la veu lúcida i molt ben aconseguida del nen, d’edat indeterminada, combinat amb fragments en cursiva, on Bourdeaut pot lluir el seu llenguatge més acurat, que representen les notes del pare.

En Georges, un home amb debilitat per les històries increïbles i mentider compulsiu que es guanya prou bé la vida sense que sapiguem com, coneix en una festa una dona fascinant, excèntrica i divertida de la qual se n’enamora malgrat que ben al principi és conscient que la raó no és una qualitat de la seva enamorada i que la vida amb ella ho serà tot menys avorrida. Del seu amor neix un fill que és qui ens explicarà la convivència sorprenent i estrafolària de la família. Mica en mica, a través del nen, el lector va entenent que l’originalitat de la família està emparada per la bogeria de la mare i que el pare ha reconvertit en un dia a dia ple d’amor. Els tres s’estimen i gaudeixen d’una vida peculiar.

La novel·la descriu la bogeria amb poca transcendència, gairebé amb alegria, de forma natural, sense fer-ne un drama encara que ells el tinguin instal·lat. Bourdeaut ens distreu amb aquest amor boig, fantasiós, inesgotable, irreal, i potser per això, bonic. Però si jutgem, no ens arribarà el llibre. No ens podem preguntar com ho fa en Georges per aguantar aquesta situació, ni ens podem qüestionar si en Georges prioritza l’amor a la seva dona al del seu fill, ni demanar-nos com viurà el fill la seva vida adulta. No. Per llegir-lo cal deixar prejudicis fora, no valorar l’educació del nen ni els límits de l’amor. Els protagonistes no raonen ni massa ni gens les accions que emprenen, però són accions mogudes per l’amor que es tenen. La malaltia de la mare està tan infiltrada en el modus de vida de la família, que s’hi han acostumat i forma part d’ells. Estimen aquesta vida boja, descontrolada, sense horaris, normes ni obligacions. Tot i això, gradualment la convivència s’anirà complicant i hauran de prendre decisions necessàries. Perquè l’amor no sempre és positiu per aquells que un estima.