“Schopenhauer era més exacte: la seva doctrina i la de l'Església partien d'un punt de vista comú; ell també es basava en la iniquitat i en la turpitud del món, ell també llançava, amb la Imitació de nostre Senyor, aquest clam dolorós <<Veritablement, viure damunt la terra és una misèria!>> Ell també predicava el no-res de l'existència, els avantatges de la solitud, avisava la humanitat que fes el que volgués, que, es girés del cantó que es girés, continuaria sent desgraciada: pobra, a causa dels sofriments que neixen de les privacions; rica, per culpa de l'invencible tedi que engendra l'abundància; però ell no us feia la prèdica de cap panacea, no us bressolava, per remeiar mals inevitables, amb cap enganyifa”

A repèl. Joris-Karl Huysmans