“Pensant en la nova existència que volia organitzar, experimentava una alegria més viva com més es veia apartat de tot, prou lluny per tal que l'onada de París no el pogués atènyer i, això no obstant, prou a prop per tal que la proximitat de la capital el confirmés en la seva solitud. I, efectivament, puix que n'hi ha prou que hom es vegi en la impossibilitat de fer cap a un indret perquè immediatament us vinguin les ganes d'anar-hi, tenia possibilitats, en no barrar-se completament el camí, de no ser escomès per cap revifalla de societat, per cap recança”

A repèl. Joris-Karl Huysmans