El retrat de Dorian Gray - Oscar Wilde

© Bocins Literaris

Títol: El retrat de Dorian Gray

Títol original: The Picture of Dorian Gray

Autor: Oscar Wilde

Traducció: Jordi Larios

Any: 1890

Quaderns Crema

Després d’assistir a una conferència on es parla de l’envelliment, i de retruc de la immortalitat, la relectura de l’imprescindible El retrat de Dorian Gray d’Oscar Wilde se’m fa gairebé obligatòria. Wilde va ser jutjat per aquest llibre, acusat d’immoralitat i d’homosexualitat i penat amb dos anys a la presó, d’on en va sortir amb una greu malaltia que se li va endur, al poc temps, la vida.

Retrobo els tres personatges principals del llibre: en Dorian, el jove bellíssim, en Basil el pintor que fa d’en Dorian la seva musa, i Lord Henry, el mefistofèlic aristòcrata amic del pintor. Basil coneix a Dorian i queda encisat pel seu físic espectacular. Amb ell, l’artista descobreix un nou concepte de la pintura, una nova línia artística que el farà triomfar. Captivat, parla d’en Dorian al seu amic Lord Henry, que sembla tenir unes idees sobre la vida, la bellesa, el desig i les passions molt diferents a les acostumades per la societat victoriana. Gràcies a Dorian, Basil entén l’art que se li apareix en majúscules i és capaç de plasmar-ho de forma magistral en un quadre que li regala a en Dorian. El quadre és tan perfecte, tan real que els tres es queden meravellats amb l’obra. Basil s’espanta perquè hi ha posat massa d’ell mateix, Lord Henry admira i desitja el quadre i Dorian voldria ser la imatge del quadre per sempre. Enveja el seu jo immortalitzat, que no envellirà, i ho manifesta en veu alta, com si oferís la seva ànima al diable.

Lord Henry, que també ha quedat enlluernat per en Dorian, vol que el jove l’idolatri i aprofitant la seva eloqüència (se sap bon orador) i atraient personalitat, es fa el seu mentor. Dorian, innocent i vulnerable, sense que els sentiments hagin tingut encara empremta en ell, es deixa seduir per aquest aristòcrata amb doble vida que sembla un vell escèptic. Lord Henry és el cinisme pur i desperta a un Dorian voluble, mitjançant els seus pensaments i diàlegs seductors i perillosos, sentiments no tan purs, els desitjos més ocults, els plaers inimaginables. Lord Henry fa apologia del vici i del desig. L’hedonisme com a filosofia de vida, sota l’imperi de la bellesa i la joventut. Per a ell, la vellesa és decadència i decrepitud.

Tant Basil com Lord Henry tenen sentiments homoeròtics cap a en Dorian. A Basil l’atrau la seva bellesa i ànima inicialment pura, a Lord Henry la seva bellesa i ànima vulnerable. Dorian a mesura que se sotmet i es lliura a les passions es va allunyant de Basil i també del quadre, que comença a reflectir la seva essència envellida i degradada mentre ell pot gaudir de la disbauxa impunement. Basil, que coneix bé Lord Henry, tem pel jove i vol conduir Dorian cap al bon camí. Però es pot tornar al bé quan el mal s’ha infiltrat tant? Hi ha salvació possible? El Retrat de Dorian Gray és un llibre que té el personatge de Faust molt present: Lord Henry ensenya tot al Dorian, Dorian ho experimenta tot i en Basil vol saber-ho tot.

Wilde escriu rabiosament bé, amb un llenguatge ràpid i irònic, amb idees atractives i temptadores. Mitjançant Basil exposa la seva teoria estètica, present també en el seu llibre La decadència de la mentida; i a través de Lord Henry es carrega descarnadament l’amor, el matrimoni i el sexe femení amb arguments que en aquella època, devien ser escandalosos. El seu sembla només un món d’homes intel·lectuals, inaccessible a les dones que descriu com a vulgars, encantadores i sense interès ni capacitat per apreciar la bellesa ni l’art. Ataca la falsa moral de la seva època, però no ataca als dos sexes per igual, amb el masculí és més benèvol. Tot i no ser igualitària, la seva prosa càustica produeix addicció. No us en esteu!