 |
©
Bocins Literaris
|
Títol: El retrat de Dorian Gray
Títol original: The Picture
of Dorian Gray
Autor: Oscar Wilde
Traducció: Jordi Larios
Any: 1890
Quaderns Crema
Després d’assistir a una
conferència on es parla de l’envelliment, i de retruc de la immortalitat, la
relectura de l’imprescindible El retrat
de Dorian Gray d’Oscar Wilde se’m fa gairebé obligatòria. Wilde va ser
jutjat per aquest llibre, acusat d’immoralitat i d’homosexualitat i penat amb
dos anys a la presó, d’on en va sortir amb una greu malaltia que se li va
endur, al poc temps, la vida.
Retrobo els tres personatges
principals del llibre: en Dorian, el jove bellíssim, en Basil el pintor que fa
d’en Dorian la seva musa, i Lord Henry, el mefistofèlic aristòcrata amic del
pintor. Basil coneix a Dorian i queda encisat pel seu físic espectacular. Amb
ell, l’artista descobreix un nou concepte de la pintura, una nova línia
artística que el farà triomfar. Captivat, parla d’en Dorian al seu amic Lord
Henry, que sembla tenir unes idees sobre la vida, la bellesa, el desig i les
passions molt diferents a les acostumades per la societat victoriana. Gràcies a
Dorian, Basil entén l’art que se li
apareix en majúscules i és capaç de plasmar-ho de forma magistral en un quadre
que li regala a en Dorian. El quadre és tan perfecte, tan real que els tres es queden meravellats amb l’obra. Basil s’espanta
perquè hi ha posat massa d’ell mateix, Lord Henry admira i desitja el quadre i
Dorian voldria ser la imatge del quadre per sempre. Enveja el seu jo
immortalitzat, que no envellirà, i ho manifesta en veu alta, com si oferís la
seva ànima al diable.
Lord Henry, que també ha quedat
enlluernat per en Dorian, vol que el jove l’idolatri i aprofitant la seva
eloqüència (se sap bon orador) i atraient personalitat, es fa el seu mentor.
Dorian, innocent i vulnerable, sense que els sentiments hagin tingut encara
empremta en ell, es deixa seduir per aquest aristòcrata amb doble vida que
sembla un vell escèptic. Lord Henry és el cinisme pur i desperta a un Dorian
voluble, mitjançant els seus pensaments i diàlegs seductors i perillosos,
sentiments no tan purs, els desitjos més ocults, els plaers inimaginables. Lord
Henry fa apologia del vici i del desig. L’hedonisme com a filosofia de vida,
sota l’imperi de la bellesa i la joventut. Per a ell, la vellesa és decadència
i decrepitud.
Tant Basil com Lord Henry
tenen sentiments homoeròtics cap a en Dorian. A Basil l’atrau la seva bellesa i
ànima inicialment pura, a Lord Henry la seva bellesa i ànima vulnerable. Dorian
a mesura que se sotmet i es lliura a les passions es va allunyant de Basil i també
del quadre, que comença a reflectir la seva essència envellida i degradada
mentre ell pot gaudir de la disbauxa impunement. Basil, que coneix bé Lord
Henry, tem pel jove i vol conduir Dorian cap al bon camí. Però es pot tornar al
bé quan el mal s’ha infiltrat tant? Hi ha salvació possible? El Retrat de Dorian Gray és un llibre
que té el personatge de Faust molt present: Lord Henry ensenya tot al Dorian, Dorian ho experimenta tot i en Basil vol saber-ho tot.
Wilde escriu rabiosament bé,
amb un llenguatge ràpid i irònic, amb idees atractives i temptadores. Mitjançant
Basil exposa la seva teoria estètica, present també en el seu llibre La decadència de la mentida; i a través
de Lord Henry es carrega descarnadament l’amor, el matrimoni i el sexe femení
amb arguments que en aquella època, devien ser escandalosos. El seu sembla
només un món d’homes intel·lectuals, inaccessible a les dones que descriu com a
vulgars, encantadores i sense interès ni capacitat per apreciar la bellesa ni
l’art. Ataca la falsa moral de la seva època, però no ataca als dos sexes per
igual, amb el masculí és més benèvol. Tot i no ser igualitària, la seva prosa
càustica produeix addicció. No us en esteu!