“Només hi havia incomptables superfícies vives, només hi havia vida, i el mitjà expressiu que havia trobat s'adreçava justament a aquesta vida. Ara es tractava d'apoderar-se'n, d'aquesta vida i de la seva abundància. Mirés on mirés, Rodin aferrava la vida omnipresent. L'aferrava als indrets més petits, la contemplava, la perseguia. L'esperava en les transicions on vacil·lava, l'atrapava allà on corria i la trobava en qualsevol lloc, per gran, poderosa i arrabassadora que fos. No hi havia cap part del cos que no tingués valor o significació: tot el cos era viu”

Auguste Rodin - Rainer Maria Rilke