Auguste Rodin - Rainer Maria Rilke

© Bocins Literaris

Títol: Auguste Rodin

Títol original: Auguste Rodin

Autor: Rainer Maria Rilke

Traducció: Raül Garrigasait

Any: 1902

Obrador Edèndum

L’assaig Auguste Rodin de Rainer Maria Rilke sorgeix de l’encàrrec que li van fer al poeta txec, que aleshores tenia 27 anys, de fer una monografia sobre l’escultor que en tenia 60. Arran de la coneixença, s’inicia una relació personal i Rodin li proposa a Rilke que sigui el seu secretari personal. Més endavant, la relació es refreda per les diferents maneres de concebre i viure la vida, però Rilke continuarà considerant Rodin com un dels seus mestres. L’edició, amb la introducció didàctica del Raül Garrigasait, que també n’és el traductor, es publica en alemany i català.

Rilke defineix Rodin com un ésser solitari, molt treballador i humil. El seu talent es desenvolupa individualment, l’escultor no forma part de cap corrent estètic. Rodin que és un gran coneixedor del cos humà, es concentra en trobar la vida a les superfícies, en mostrar els fragments del cos com a parts vives, sense necessitat d’un tema previ per a les seves obres mentre altres escultors bevien de fonts mitològiques, històriques i religioses. Rodin és capaç d’alliberar el cos de les capes dels vestits que la societat havia soterrat perquè l’ànima s’hi pugui mostrar. Amb un gran afany de saber i la passió per la feina ben feta, Rodin no es rendeix i treballa incansablement, és perseverant. Experimenta, però no es considera innovador ni té cap necessitat trencadora, simplement investiga noves formes. I les troba.

Rodin té un llarg procés d’autoaprenentatge on no rep ni lloances ni crítiques. El seu taller es caracteritza per un cúmul d’obres en evolució que s’amunteguen i que no té cap pressa a acabar. Quan la crítica li dedica atencions, ell té una seguretat en si mateix molt sòlida, s’ha fet un mestre; quan la seva obra es presenta al públic, ja està madura. Hi ha dos poetes que van marcar l’obra de Rodin: Dant i Baudelaire, com si les seves obres principals, La Divina Comèdia i Les Flors del Mal estiguessin pensades per a ser esculpides i estiguessin esperant a Rodin.

Rilke comenta amb admiració algunes de les obres de Rodin i aprofita a través d’elles per explicar-nos les característiques de l’obra de l’escultor francès: L’home del nas trencat en la qual s’aprecia el domini del rostre que pot captar la feixuguesa d’una vida; L’home dels primers temps, on es percep el domini del cos, com si totes les parts del cos de l’home estiguessin vives de forma independent; El bes on mostra la potencialitat i la força dels punts de contacte entre dues figures com si creessin una nova forma aliena a les figures principals; La Porta de l’Infern, porta inacabada on Rodin va treballar-hi durant 20 anys i va crear tants cossos que no li cabien a la porta; el conegut El pensador ideat originàriament per ser el centre de la porta de l’infern; Víctor Hugo i les muses on Rodin es refia del record del model que no té al davant i identifica els moviments efímers i involuntaris que fa el model i que prenen una força immensa; Els burgesos de Calais on imita el modelat de l’aigua i l’aire en les figures; Balzac on l’escultor s’impregna de tot allò que envolta l’escriptor excepte del propi escriptor per tal d’esculpir-lo.

Tot i no ser un crític d’art, Rilke capta la potència de l’obra de Rodin molt millor que els experts en art de la seva època, i ho explica en aquest assaig, que en anys posteriors va utilitzar com a referència per donar conferències sobre l’escultor en diverses ciutats europees. Rilke admira Rodin per la seva gran capacitat de treball, sobretot en un moment en què a ell li costa crear. L’estudi de l’obra i del treball de Rodin li permet a Rilke reflexionar sobre la seva pròpia obra poètica i transformar-la.

Un assaig interessant per conèixer la importància que va tenir l’escultura de Rodin, que instrueix sobre els trets més característics d’aquesta, acosta a la vida professional de l’escultor i a alguna de les seves obres més conegudes. Rilke va tenir cura de no indicar cap detall sobre la vida personal de l’escultor, és un assaig bàsicament artístic, això sí, narrat amb la veu delicada i bella del poeta.

“Potser vindrà una època en què s'inventarà una història per a aquesta vida, amb els seus embolics, episodis i detalls. Seran inventats. Es contarà la història d'un noiet que sovint s'oblidava de menjar perquè li semblava més important fer talls en un trosset de fusta amb un ganivet dolent, i s'encabirà entre els dies de la seva joventut una trobada que contindrà una promesa de grandesa futura, una d'aquelles profecies a posteriori tan populars i commovedores”

Auguste Rodin - Rainer Maria Rilke

“D'instint que era, s'havia tornat anhel, i, d'apetència entre home i dona, havia esdevingut desig entre ésser humà i ésser humà. I així es manifesta en l'obra de Rodin. Encara es tracta de la lluita eterna dels sexes, però la dona ja no és l'animal sotmès o dòcil. És frisosa i desperta com l'home, i és com si s’haguessin aliat per cercar-se tots dos les ànimes. L'ésser humà que es lleva de nit i va en silenci cap a un altre és com un buscador de tresors que vol excavar, en la cruïlla del sexe, la gran felicitat, que és tan necessària”

Auguste Rodin - Rainer Maria Rilke

“torna a girar-se, no pas per veure la ciutat, no pas per veure els qui ploren ni aquells que van amb ell. Es gira per veure's a si mateix. El braç dret s'aixeca, es torç, vacil·la; la mà s'obre en el buit i deixa anar alguna cosa, com donaríem la llibertat a un ocell. És un adéu a tota incertesa, a una felicitat que encara no ho era, a un sofriment que ara esperarà en va, a homes que viuen en algun lloc i amb qui potser s'hauria trobat alguna vegada, a totes les possibilitats de demà i demà passat, i també a aquella mort que hom creia llunyana, dolça i tranquil·la, al final d'una vida llarguíssima”

Auguste Rodin - Rainer Maria Rilke

“Una mà que es posa damunt l'espatlla o la cuixa d'un altre ja no pertany del tot al cos d'on ve: d'ella i de l'objecte que toca o aferra en sorgeix una cosa nova, una altra cosa que no té nom i que no pertany a ningú”

Auguste Rodin - Rainer Maria Rilke

“Cadascun d'ells havia pres el determini individualment i vivia aquesta darrera hora a la seva manera, la celebrava amb l'ànima i la patia amb el cos, que s'aferrava a la vida. I llavors l'escultor va deixar de veure les figures. En la seva memòria emergien gestos, gestos de refús, de comiat, de renúncia. Gestos i més gestos. Els col·leccionava. Els afaiçonava tots. Li sorgien de la plenitud del seu saber. Era com si en la seva memòria s'alcessin cent herois i s'aboquessin al sacrifici”

Auguste Rodin - Rainer Maria Rilke

“El seu veritable desenvolupament es produïa en paral·lel, concentrat en les breus pauses i les hores vespertines, expandit en el silenci solitari de la nit, i l'artista va haver de suportar durant anys aquesta divisió de l'energia que portava a dins. Posseïa la força d'aquells a qui espera una gran obra, la perseverança taciturna dels qui són necessaris”

Auguste Rodin - Rainer Maria Rilke

“¿potser havia de ser justament aquest art, l'escultura, que encara vacil·lava atemorida per un gran passat, l'art cridat a trobar allò que els altres cercaven a les palpentes  i delejant? L'escultura havia de poder ajudar una època turmentada pel fet que tots els seus conflictes es produïen en l'invisible”

Auguste Rodin - Rainer Maria Rilke

“Només hi havia incomptables superfícies vives, només hi havia vida, i el mitjà expressiu que havia trobat s'adreçava justament a aquesta vida. Ara es tractava d'apoderar-se'n, d'aquesta vida i de la seva abundància. Mirés on mirés, Rodin aferrava la vida omnipresent. L'aferrava als indrets més petits, la contemplava, la perseguia. L'esperava en les transicions on vacil·lava, l'atrapava allà on corria i la trobava en qualsevol lloc, per gran, poderosa i arrabassadora que fos. No hi havia cap part del cos que no tingués valor o significació: tot el cos era viu”

Auguste Rodin - Rainer Maria Rilke

“Rodin tampoc no va cometre la temeritat de voler fer arbres. Va començar amb la llavor, talment sota terra. I aquesta llavor va créixer cap ensota, va enfonsar les arrels, va ancorar abans de començar a treure un rebrot cap amunt. Això demanava temps i més temps. <<No hem de tenir pressa>>, deia Rodin als pocs amics que tenia al voltant quan l'apressaven”

Auguste Rodin - Rainer Maria Rilke

“Recordem com són de petites les mans dels homes, que poc triguen a cansar-se i que breu és el temps que els és donat per a bellugar-se”

Auguste Rodin - Rainer Maria Rilke