“Em sentia estrangera, en tot el
sentit d'estranyament que té la paraula. Una invàlida que no coneixia el rus.
Cada llengua té una riquesa interior que flueix i la fa necessària. No n'hi ha
prou amb un gest o una mirada, encara que de vegades toquin el fons de la
sinceritat. Despullada de paraules, retornes a la infància amb l'experiència
d'un adult, sense la innocència dels qui fabulen la veritat. No pots
defensar-te, com fan els nens, tot inventant un llenguatge secret que et dóna
poders davant de la gent gran. Ets a les mans dels altres, dels qui
<<parlen>>, depens d'ells moralment i física, i la teva identitat
s'esvaeix en diversos reflexos del teu jo”
L'agulla daurada - Montserrat Roig
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada