 |
©
Bocins Literaris
|
Títol: L’agulla daurada
Autora: Montserrat Roig
Any: 1985
Escullo L’Agulla daurada de la Montserrat Roig sabent tan sols que l’assaig
parla de Rússia, motiu més que suficient per a mi. No sé que tracta del setge
nazi de Leningrad fins que ho llegeixo a la contraportada. De fet, el setge és
l’origen d’aquest llibre. L’any 1980 una editorial de Moscou va convidar durant
2 mesos a Roig per tal que escrivís sobre aquest terrible succés que va tenir lloc
a Sant Petersburg del 8 de setembre del 1941 fins el 27 de gener del 1944.
El llibre es divideix en tres
parts. A la primera part, El segon
Rasputin, l’autora descriu l’arribada a Moscou i l’impactant bonica plaça Roja així com la bellesa
sanguinària de l’església de Sant Basili feta construir per Ivan el Terrible i
el qual feu arrencar els ulls dels artistes que la idearen per evitar-ne la
còpia. A la capital, Roig es troba amb Nikolai, un seductor pocatraça que veu
espies arreu i que serà el seu primer intèrpret. Més endavant haurà de
recanviar-lo per la seva tendència a l’exaltació nerviosa i per una addició a
l’alcohol que dificulta a l’escriptora l’accés als entrevistats. De Moscou es
dirigeix a la ciutat que Pere el Gran va alçar del no res i a la qual li va
posar el seu nom, Sant Petersburg (Leningrad en l’època del setge i durant la
visita de Roig). L’autora es desempallega sempre que pot de Nikolai per visitar
la immensitat d’una ciutat que potser el món globalitzat actual ja ha fet
desaparèixer i té la sort d’experimentar les seves nits blanques. Roig admira
els escriptors russos, s’imagina històries mig verídiques sobre el museu Ermitage
durant el setge, es deixa fascinar per la història de Rasputin i descobreix la
gran diversitat del poble rus.
A la segona part, Petersburg, mentre Roig espera en
Valeri, el seu nou intèrpret, es va enamorant de la ciutat. Es perd pels
carrers on Dostoievski va viure i en els quals va situar les seves novel·les,
passeja amb barca pel poderós riu Neva, gaudeix la desbordant i fúnebre
simfonia de Xostakóvitx dedicada al bloqueig de la ciutat. Dedica força
pàgines, arran de la visita a la casa-museu del gran poeta Puixkin, a endinsar-nos
en la vida d’aquest personatge incòmode que despertava a les multituds i a l’autoritat
despòtica dels tsars, i el qual va morir jove, seguint el destí marcat dels
poetes russos, defensant el seu honor i el de la seva bellíssima esposa. Davant
l’escultura d’Eros i Psique al Jardí d’Estiu, Roig s’identifica en la
desobedient Psique perquè com ella, vol saber.
Ara que ja coneix les pedres de la ciutat, està preparada per conèixer la gent
que va patir el setge.
La tercera part, titulada Les criatures de l’infern aglutina els
testimonis d’aquells que eren infants durant el llarg setge a Sant Petersburg,
ciutat anhelada pels alemanys per la seva privilegiada situació terrestre i
marítima. Alemanya veient la dificultat de guanyar el territori rus, va encerclar
la ciutat atemptant contra la població civil deixant-la morir de gana. Durant
els 951 dies de setge van morir més d’un milió de persones i la salut dels
supervivents va quedar malmesa la resta de la seva vida a causa de la fam
patida. Roig, mitjançant entrevistes i compilació de documents, ens descriu el
setge des de l’esperança moguda per treball sorgit de la col·lectivitat i el
coratge: la imaginació per aplegar menjar d’on fos, la desaparició de la
família tradicional per grups més amplis per tal de sobreviure, l’evacuació de persones per la
“carretera de la vida” en què es convertia el llac Làdoga quan el gel ho
permetia; però també la bogeria de l’individualisme. Posa la pell de gallina
imaginar-se els trineus infantils carretejant cadàvers que no podien ser
enterrats per manca de forces.
L’admiració i l’estima que
Roig mostra pel poble rus s’encomanen rere les pàgines d’aquest llibre. Un
llibre a mig camí entre un llibre de viatges i un reportatge periodístic amè i
entretingut malgrat la temàtica esgarrifosa. Tot un mèrit de l’escriptora.