“Pertot hi havia cues. Els russos tenen aquest hàbit encastat a la pell i a la mirada, com si fos una qüestió genètica. Ho fan d'una manera especial, amb paciència levítica. Forma part de la seva escenografia quotidiana- hi estan avesats. Per a nosaltres, una cua és una presa de pèl i, si en fem, és perquè busquem la manera de colar-nos, de demostrar que som més llestos que el veí, que estem més ben preparats per a la vida. Ells, en canvi, avancen lentament, sense enraonar amb qui tenen al davant i amb la mirada perduda en algun punt de l'infinit”

L'agulla daurada - Montserrat Roig