“Avançava amb passes nervioses, i sempre tenia les mans ficades dins les butxaques dels pantalons. A mesura que passaven les setmanes, els dies es van tornar càlids i letàrgics. La seva agitació va donar pas de manera gradual a l'exhauriment, i un aire de calma profunda va embolcallar la seva persona. A la cara li va aparèixer la pau reflexiva que es veu sobretot en els rostres dels grans afligits o dels grans savis. A pesar de tot, continuava vagant pels carrers de la ciutat, sempre en silenci i sempre sol”

El cor és un caçador solitari - Carson McCullers