El rastre blau de les formigues - Ponç Pons

© Bocins Literaris

Títol: El rastre blau de les formigues

Autor: Ponç Pons

Any: 2014

Quaderns Crema

Després de segons quines lectures, cal algun llibre balsàmic, una retrobada amb algun autor conegut. Mentre ressegueixo la prestatgeria, els ulls s’aturen a El rastre blau de les formigues del poeta Ponç Pons, un llibre d’aforismes que no sabia com classificar-lo al blog i si l’he etiquetat com a poesia és perquè l’autor menorquí és per sobre de tot, poeta.

Pons, un savi que beu de fonts literàries, musicals i també cinematogràfiques, en aquest llibre fa un recull de notes diverses dels seus pensaments irònics, crítics, veritables i sobretot, plens d’humanitat. Alguns aforismes deuen ser embrions de poemes, altres quedaran en aquest format per fer-nos pensar i acompanyar-nos en les nostres pròpies reflexions tant literàries com de la vida. Si el rastre blau de les formigues és l’itinerari que tracen les formigues al trepitjar les notes tintades de blau dels quaderns, els aforismes de Pons, escrits a la seva cabana de Sa Figuera Verda en un indret privilegiat de Menorca acompanyat dels seus animalons, poden servir de camí o guia. La vida tranquil·la i serena que porta al camp i que li permet llegir i escriure tots els capvespres un cop acabades les obligacions laborals és envejable. Llegint-lo, sempre penso que Pons és capaç d’incloure a la vida només allò just i necessari per continuar sentint-se lliure i al mateix temps aconsegueix que la seva vida sigui majúscula. La seva austeritat li dona grandesa.

Llibre plaent de relectures cícliques.