L'assassí que estimava els llibres - Martí Domínguez

© Bocins Literaris

Títol: L’assassí que estimava els llibres

Autor: Martí Domínguez

Any: 2017

Proa

M’agraden els llibres del Martí Domínguez, i per això i només perquè segueixo cada llibre que escriu des que me’l van descobrir, em llegeixo L’assassí que estimava els llibres, un llibre amb aparença de novel·la negra, gènere que no m’entusiasma i que evito des de fa molts i molts anys.

El llibre s’inicia amb l’assassinat d’en Guillem Gual, un crític literari que escriu ressenyes amb una ploma afilada i a qui tothom tem. A les seves mans, es troba L’assassinat entès com una de les belles arts, un exemplar de De Quincey sobre l’estètica dels crims. L’inspector Tena i el seu ajudant Espinosa seran els encarregats de treure l’entrellat en aquest complicat món literari que els hi va balder i del qual no n’entenen ni un borrall. Una segona mort, que podria encaixar en un suïcidi, un accident o un altre assassinat (perquè apareix un altre llibre, aquesta vegada d’en Sartre i de la mateixa editorial que el de la primera mort) provoca que els policies es comencin a endinsar en tota una xarxa desconeguda per a ells, on Domínguez reparteix contra tothom: universitats, mecenes d’art, traductors, correctors, editors, llibreters, estudiants, periodistes, escriptors, crítics literaris, blogaires, poetes i assagistes.

La literatura mou passions entre aquells que s’hi atansen, passions del cor, però també de més baixes, com l’orgull, l’enveja i la traïció. Mitjançant aquesta suposada novel·la d’intriga, realment Domínguez el que fa és esbudellar el món cultural valencià. En fa una crítica irònica i divertida servint-se d’uns personatges una mica tòpics: policies incultes, burgesos que viuen de cara a la galeria i intel·lectuals arrogants i inaccessibles... Però els tòpics normalment es recolzen en situacions verídiques que ens fan gràcia perquè hi trobem una part de veritat. Més que una novel·la negra (la identitat de l’assassí és el de menys), el que pretén Domínguez és esplaiar-se, riure’s de la intel·lectualitat i entretenir-nos per tal que passem una bona estona.