L'assassí que estimava els llibres - Martí Domínguez

© Bocins Literaris

Títol: L’assassí que estimava els llibres

Autor: Martí Domínguez

Any: 2017

Proa

M’agraden els llibres del Martí Domínguez, i per això i només perquè segueixo cada llibre que escriu des que me’l van descobrir, em llegeixo L’assassí que estimava els llibres, un llibre amb aparença de novel·la negra, gènere que no m’entusiasma i que evito des de fa molts i molts anys.

El llibre s’inicia amb l’assassinat d’en Guillem Gual, un crític literari que escriu ressenyes amb una ploma afilada i a qui tothom tem. A les seves mans, es troba L’assassinat entès com una de les belles arts, un exemplar de De Quincey sobre l’estètica dels crims. L’inspector Tena i el seu ajudant Espinosa seran els encarregats de treure l’entrellat en aquest complicat món literari que els hi va balder i del qual no n’entenen ni un borrall. Una segona mort, que podria encaixar en un suïcidi, un accident o un altre assassinat (perquè apareix un altre llibre, aquesta vegada d’en Sartre i de la mateixa editorial que el de la primera mort) provoca que els policies es comencin a endinsar en tota una xarxa desconeguda per a ells, on Domínguez reparteix contra tothom: universitats, mecenes d’art, traductors, correctors, editors, llibreters, estudiants, periodistes, escriptors, crítics literaris, blogaires, poetes i assagistes.

La literatura mou passions entre aquells que s’hi atansen, passions del cor, però també de més baixes, com l’orgull, l’enveja i la traïció. Mitjançant aquesta suposada novel·la d’intriga, realment Domínguez el que fa és esbudellar el món cultural valencià. En fa una crítica irònica i divertida servint-se d’uns personatges una mica tòpics: policies incultes, burgesos que viuen de cara a la galeria i intel·lectuals arrogants i inaccessibles... Però els tòpics normalment es recolzen en situacions verídiques que ens fan gràcia perquè hi trobem una part de veritat. Més que una novel·la negra (la identitat de l’assassí és el de menys), el que pretén Domínguez és esplaiar-se, riure’s de la intel·lectualitat i entretenir-nos per tal que passem una bona estona.

“- O siga que els escriptors no són gens de fiar?

- L'ofici de l'escriptor és contar coses. Tu li contaries un secret a algú que té per ofici contar coses?”

L'assassí que estimava els llibres - Martí Domínguez

“El paper de l'intel·lectual és remoure-ho tot, no deixar res en peu, dubtar de tot, qüestionar-ho tot. Ficar-se on no el criden, en efecte. Ser un obstacle a la classe dominant, que viu còmodament entre uns preceptes intocables. I això en la nostra societat pràcticament ha desaparegut. La universitat s'ha convertit en un cau de funcionaris, que fan classes com qui despatxa en un supermercat. Les assignatures cada vegada s'assemblen més a parades d'un mercat. Venen idees envasades al buit, mai pensament fresc”

L'assassí que estimava els llibres - Martí Domínguez

“El pensament sense política és com la ciència sense consciència: pobresa de l'ànima”

L'assassí que estimava els llibres - Martí Domínguez

“el veia com un xicot formal, que havia començat a treballar en un bufet d'advocats de prestigi, amb qui començar una vida formal, i tindre una descendència totalment formal, i uns néts iguals de formals. El pensament burgès és així, i la formalitat és, al cap i a la fi, l'ingredient bàsic de la felicitat burgesa”

L'assassí que estimava els llibres - Martí Domínguez

“En un escriptor l'art ocupa en la vida tant o més lloc que l'amor, i quan rivalitzen un amb l'altre aquest últim ho té malament. Per al poeta, escriure és com una necessitat biològica, com la set”

L'assassí que estimava els llibres - Martí Domínguez

“havia aconseguit una veu més pura i perfecta que la meua. Tenia major capacitat per a triar els mots, els meus mots; una major perspicàcia per a escollir la metàfora, les meues metàfores… Escriure és triar paraules. I ella les triava millor que jo… Major domini per acréixer el jo, el meu jo... Em vaig veure robat!”

L'assassí que estimava els llibres - Martí Domínguez

“tenia una certa tendència a la circumspecció, era un home de secà. Si els homes de regadiu són xerraires i mofetes, garlaires i exagerats, els de secà són gent de poques paraules, continguts, que sovint tendeixen a l'epigrama”

L'assassí que estimava els llibres - Martí Domínguez

“El somriure de donya Clara era tot un poema triomfal. Però va contenir el seu goig, perquè la moral judeocristiana prohibeix recrear-se, almenys explícitament, amb les desgràcies alienes; el que puga córrer per dins d'un és tota una altra cosa i cadascú que se les apanye amb la seua consciència”

L'assassí que estimava els llibres - Martí Domínguez

“Massa teoria, massa erudició, un excés de saviesa acaba esterilitzant l'intel·lecte”

L'assassí que estimava els llibres - Martí Domínguez

“quants de vosaltres esteu envoltats de gent que no llig mai? Gent universitària, ciutadans distingits que poblen l'urbs i que passen la vida sense llegir una ratlla. Al capdavall, la lectura ocupa la darrera de les preocupacions de la majoria de les persones, i això en el cas que ocupe algun lloc”

L'assassí que estimava els llibres - Martí Domínguez