“Entra a la platja pels taulons de fusta,

però els taulons s'aturen a uns quants metres de l'aigua.

A prop, el socorrista mira el mar.

La dona aixeca el noi: l'agafa

per sota els braços i, d'esquena a l'aigua,

camina arrossegant-lo mentre els peus

van deixant dos solcs tristos en la sorra.

L'ha dut fins a on arriben les onades,

l'ha deixat a la sorra i torna enrere

a buscar el para-sol i la cadira.

Els últims metres. Sempre falten

els maleïts, terribles últims metres.

Són aquests els que et trencaran el cor.

No hi ha amor en la sorra. Ni en el sol.

Ni en els taulons de fusta, ni en els ulls

del socorrista, ni en el mar. L'amor

són aquests últims metres. La seva soledat”

Es perd el senyal - Joan Margarit