“La tenia tan incrustada en la meva
consciència, que, durant el primer any d'escola, ara m'ho sembla, creia que
totes les meves professores eren la meva mare disfressada. Tan bon punt sonava
la campana de plegar, corria cap a casa preguntant-me pel camí si podria
arribar al pis abans que ella aconseguís de transformar-se. Invariablement,
ella ja era a la cuina quan jo arribava, preparant-me la llet i les galetes”
El trastorn de Portnoy - Philip Roth
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada