“-T'odio!- bramo, clavant puntades de galotxa a la porta -. Ets dolenta!- Davant d'aquesta immundícia, d'aquesta heretgia retrunyint pels corredors de la casa de pisos on ella rivalitza amb altres jueves per ser la santa patrona de l'abnegació, la mare no té altre remei que tancar la porta amb doble clau. És aleshores quan començo a tustar la porta a cops de puny perquè em deixin entrar. Caic estès a l'estora per demanar-li perdó pel meu pecat (quin?, torno a preguntar) i li prometo que a casa regnarà la perfecció la resta de la nostra vida, que en aquesta època m'imagino infinita”

El trastorn de Portnoy - Philip Roth