“a la cuina sabia qui era ella; a la cuina se sentia neguitosa, s'avorria; a la cuina feinejava d'una manera admirable; a la cuina menyspreava el que feia. S'enfadava amb <<la buidor de la vida d'una dona>>, com ho descrivia ella, després, quan analitzava algun embolic que hi havia al carreró, deixava anar unes rialles que encara sento. Passiva al matí, rebel a la tarda, es feia i desfeia cada dia. S'agafava amb avidesa a l'únic element sòlid de què disposava, arribava a apreciar aquella animació i després se sentia com una col·laboracionista”

Vincles ferotges - Vivian Gornick