Montauk - Max Frisch

© Bocins Literaris

Títol: Montauk

Títol original: Montauk. Eine Erzählung

Autor: Max Frisch

Any: 1975

Traducció: Fernando Aramburu

Editorial Laetoli

 “Aún nos quedaba algo de tiempo, pero ya no podíamos hacer nada con él”

Montauk – Max Frisch

 “Cada vez con más frecuencia me sobresalta algún recuerdo. Por regla general, se trata de recuerdos que a decir verdad no son terribles. Mucha bagatela, nada de valor, que relato en la cocina o en el asiento del copiloto. Lo que me sobresalta es el descubrimiento: me he ocultado mi vida”

Montauk – Max Frisch

 “Es indiferente si cuanto invento en torno a la mujer querida me mortifica o me llena de felicidad. Basta con que me persuada. No son las mujeres las que me engañan. Lo hago yo mismo”

Montauk – Max Frisch

 “Las conversaciones sobre literatura consisten mayormente en demostrar conocimientos y en dilapidar opiniones”

Montauk – Max Frisch

 “Sólo son una pareja sin muecas de encubierta antipatia, sin las miradas breves que el compañero no debe advertir cuando lo alcanzan de costado, esas miradas cuando ya no existe secreto alguno entre los dos, sus lazos profundos sin placer”

Montauk – Max Frisch

 “Nuestra culpa tiene una utilidad; justifica muchas cosas en la vida de otros”

Montauk – Max Frisch

 “edito mis libros no porque yo considere que tenga que aleccionar o llevar por el buen camino a la opinión pública, sino porque se necesita un auditorio imaginario para poder, en cualquier caso, conocerse. En el fondo, escribo para mí mismo”

Montauk – Max Frisch

 “El éxito prolongado facilita no ser vanidoso de vez en cuando”

Montauk – Max Frisch

 “el escritor recela de los sentimientos que no se prestan a ser publicados. Él espera entonces su ironía. Supedita sus percepciones a la cuestión de si son dignas de ser escritas, y vive de mal grado lo que no puede en absoluto poner en palabras”

Montauk – Max Frisch

 “Sólo en sueños se logra volar por medios propios”

Montauk – Max Frisch

Si això és un home - Primo Levi

© Bocins Literaris

Títol: Si això és un home

Títol original: Se questo è un uomo

Autor: Primo Levi

Any: 1947

Traducció: Francesc Miravitlles

Edicions 62

 “Ningú no ha de sortir d'aquí, ja que podria portar al món, juntament amb el senyal imprès a la carn, la mala nova de tot allò que, a Auschwitz, l'home ha estat capaç de fer de l'home”

Si això és un home – Primo Levi

 “Igual com aquesta gana nostra no és la sensació de qui s'ha saltat un àpat, així la nostra manera de tenir fred exigiria un nom especial. Diem gana, diem cansament, por i dolor, diem hivern, i són unes altres coses. Són paraules lliures, creades i fetes servir per homes lliures que vivien, gaudint i patint, a casa seva”

Si això és un home – Primo Levi

 “Cal remuntar el corrent; presentar batalla cada dia i cada hora al cansament, a la fam, al fred i a la inèrcia que en deriva; resistir als enemics i no tenir pietat per als rivals; agusar l'enginy, enfortir la paciència, acréixer la voluntat. O, també, ofegar tot rastre de dignitat i apagar tot besllum de consciència, baixar a l'arena com a bèsties contra altres bèsties, deixar-se dur per les insospitades forces subterrànies que mantenen les estirps i els individus en els temps cruels”

Si això és un home – Primo Levi

 “ofereixi's a alguns individus en estat d'esclavitud una posició privilegiada, un cert benestar i una bona probabilitat de sobreviure, exigint-ne a canvi la traïció a la natural solidaritat amb els seus companys, i sens dubte hi haurà qui acceptarà. Aquest serà exonerat de la llei comuna i es convertirà en intangible”

Si això és un home – Primo Levi

 “Que som esclaus, estem privats de tots els drets, exposats a totes les ofenses, destinats a una mort gairebé segura, però que una facultat ens ha quedat i l'hem de defensar amb tota l'energia perquè és la darrera: la facultat de negar el nostre consentiment”

Si això és un home – Primo Levi

 “Els italians vam decidir trobar-nos cada diumenge a la tarda en un racó del Lager; però aviat ho vam deixar córrer, perquè era massa trist comptar-nos, i veure que cada vegada érem menys, i més deformes, i que estàvem més decaiguts. I era tan cansat fer aquelles poques passes: i a més, en trobar-nos, ens posàvem a recordar i a pensar, i era millor no fer-ho”

Si això és un home – Primo Levi

 “Quan aquesta música sona, nosaltres sabem que els companys, en la boira de fora, surten en marxa com autòmats; les seves ànimes estan mortes i la música els empeny, com el vent les fulles seques, i substitueix la seva voluntat”

Si això és un home – Primo Levi

 “Res ja no és nostre: ens han tret la roba, les sabates, fins els cabells; si parlem no ens escoltaran, i si ens escoltessin no ens entendrien. Ens trauran també el nom: i si el volem conservar, haurem de trobar en nosaltres la força de fer-ho, de fer per manera que darrere del nom quedi alguna cosa de nosaltres, de nosaltres tal com érem”

Si això és un home – Primo Levi

 “vam rebre els primers cops: i la cosa va ser tan nova i insensata que no vam sentir dolor, ni en el cos ni en l'ànima. Només un estupor profund: com es pot colpejar un home sense ràbia?”

Si això és un home – Primo Levi

 “Feia molts anys que ens coneixíem, i la dissort ens havia colpit plegats, però poc sabíem l'un de l'altra. Ens vam dir aleshores, a l'hora de la decisió, coses que no es diuen entre els vius. Ens vam acomiadar, i va ser breu; cadascú va acomiadar en l'altre la vida. Ja no teníem por”

Si això és un home – Primo Levi