“No es queixava mai de la seva vida
perquè, segons a quines hores, a tres passos del cavallet, sentia una escalfor
al cor i una mena de bogeria al cervell que res del món no hauria pogut
donar-li fora de la seva feina. Des del seu colomar, tot mirant l'estesa de
terrats plens de roba blanca que la marinada feia gronxar, pensava que no
s'hauria volgut canviar amb ningú”
Mirall trencat - Mercè Rodoreda
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada