“-
I doncs- començo -, ¿com et va la vida, últimament?
-
Com si tingués un os de pollastre encallat al coll –diu -. No me'l puc empassar
ni el puc treure estossegant. De moment, miro de no ennuegar-m'hi”
La dona singular i la ciutat - Vivian Gornick
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada