Sons bruts - Carles Rebassa

© Bocins Literaris

Títol: Sons bruts

Autora: Carles Rebassa

Any: 2018

Edicions Proa

Al grup de poesia vam comentar de llegir, sense concretar quan, l’últim premi Carles Riba, Sons bruts del poeta mallorquí Carles Rebassa. Al cap d’uns dies, el llibre em ve a parar a les mans i, sense esperar als companys, me’l compro. El títol del poemari està relacionat amb el poemari del seu amic i mestre poeta, Àngel Terron, que a conseqüència d’un desamor, i sentint-se paralitzat, va tenir la necessitat vital d’escriure sonets, d’on nasqué Sons nets. Rebassa, el 2003 després d’una ruptura amorosa que el deixa en el mateix estat de paràlisi, per tal de sobreviure comença a escriure sonets. Però segons ell, que es considera un principiant, no li surten sonets cristal·lins com els de Terron, sinó bruts, més maldestres. Aquests poemes van sorgint en el transcurs de pair un dol que li dura quinze anys, i el 2018 Rebassa dona per tancat el seu poemari terapèutic que reuneix 68 sonets i un original sonet biogràfic final.

El poemari és un esforç per tirar endavant i superar l’abandonament. El poeta escriu sonets per no perdre el fil amb la vida, i mentre escriu, continua estimant. Troba a faltar el company que ha marxat i també enyora el fet d’estimar. Parla del seu amor al seu amor, que ja no hi és. Rebassa no té por a despullar-se davant el lector i mostrar el seu dolor. És un llibre íntim i valent. M’ha sorprès que aconsegueixi sonar modern utilitzant sonets, una estructura rigorosa i poc vista en poetes contemporanis o joves. Rebassa se’n surt prou bé en el que ell anomena el camí d’ortigues del seu aprenentatge.