“Després de menjar, en Kalimon Ivànitx se sumí en una profunda meditació o, dit més exactament, en una lleugera somnolència; acostumava a fer una becaina a aquella hora; per això, encara que, en veure que els convidats volien marxar, hagués repetit diverses vegades: <<Però ¿per què, senyors, per què? ¿No els ve de gust fer una partideta?...>>, es va sentir secretament satisfet quan els va veure amb la gorra a la mà”

Dos amics - Ivan Turguénev