“Si passava que volies mirar a través de les escletxes de la palissada cap al món de Deu, ¿és que potser veies alguna cosa? Només veies un tros de cel i l'alt desnivell de terra, cobert de males herbes, i a banda i banda del terraplè, dia i nit, feien la ronda els sentinelles; tot seguit pensaves que passarien anys sencers i tu encara aniries igualment a mirar per les escletxes de la palissada per veure el mateix terraplè, els mateixes sentinelles i aquell mateix tros de cel, no pas el cel que teníem sobre el presidi, sinó l'altre, el llunyà, el cel lliure”

Memòries de la Casa Morta - Fiódor Dostoievski